Científics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han obtingut les primeres imatges i sons en temps real a l'Amazones gràcies a la instal·lació de sensors. El Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, dirigit per l'investigador Michel André i amb científics del Brasil i Austràlia, ha instal·lat els deu primers sensors de monitorització en temps real de la biodiversitat a la selva; en concret, a l'extrem sud de les reserves brasileres de Mamirauá i Amañá. Emmarcat en el projecte «Providence», la instal·lació d'aquests dispositius vol combatre l'extinció d'espècies a la selva tropical.

Michel André va explicar que la col·locació dels primers sensors sense fil, ara fa una setmana, ja permet monitorar constantment la vida silvestre de la zona. L'equip científic, que està rebent els primers registres en temps real, està format pel LAB-UPC (únic grup espanyol), l'Institut de Desenvolvimento Sustentável Mamirauá, la Universitat Federal d'Amazones del Brasil i la Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, d'Austràlia. Es tracta de la primera fase de «Providence», una iniciativa finançada per la fundació nord-americana Gordon and Betty Moore.

Durant dotze dies, un equip de 30 persones, entre científics i indígenes, ha instal·lat la xarxa de sensors entre els rius Amazones i Japurá, a l'estat d'Amazones. Els equips estan dotats amb càmeres i micròfons alimentats per energia solar, que capten el moviment i el comportament dels animals de la selva les 24 hores del dia. Segons André, el gran avanç d'aquesta tecnologia és la capacitat per identificar espècies d'animals (aus, rèptils, mamífers, dofins, peixos i insectes) a través del so i la imatge -també de nit, gràcies a lents infraroges-; i enviar aquesta informació automàticament -via satèl·lit, wifi o 3G- des de la reserva de Mamirauá a una base de dades que està situada al LABde la Politècnica. Per evitar consums innecessaris, part dels dispositius d'imatges funcionen en estat semi-latent; és a dir, només s'activen quan detecten el moviment d'un animal que s'acosta. Per garantir la comunicació, les antenes s'han instal·lat als punts alts dels arbres més grans, des d'on transmeten a la base de dades fotografies, estudis i el nom de l'espècie.

El sistema es completa amb un mòdul sonor ubicat dins un llac «per enregistrar els sons d'espècies subaquàtiques, com el dofí rosat i el tucuxi (una espècie de cetaci)», segons André. L'investigador va concretar que les tecnologies d'anàlisi acústica que s'utilitzen «tenen capacitat per arribar a distàncies més grans que les dels dispositius d'imatge, limitades per la densitat de la selva, i permeten identificar els animals en temps real pels sons que emeten». Els mòduls de so també disposen de dos micròfons, un per a freqüències sonores audibles i un altre per al so que no capta l'oïda humana -com el dels ratpenats-, a més d'un hidròfon per gravar dofins i peixos. La identificació acústica d'espècies es realitza mitjançant un sistema d'intel·ligència artificial, desenvolupat pel LAB-UPC, que permet reconèixer més de 30 espècies d'animals característics de la fauna amazònica, com el jaguar, el dofí rosa i diverses espècies de micos.

Segons André, en la fase següent del projecte el nombre de sensors s'ampliarà a un centenar per fer un seguiment de tota l'extensió de la reserva Mamirauá, que es convertirà en la primera del món a ser monitorada constantment. La tercera fase inclourà la instal·lació d'un miler de sensors al llarg de tot l'Amazones.