Perdre la República? De tant en tant escolto gent que diu «som República».
Els fets són els que són. Si està tothom dient que cal recuperar les institucions, aixecar el 155 i alliberar els presos, és evident que no hi ha cap república
Més aviat sona a «Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia».
Exactament.
De debò algú pensava que Espanya es quedaria de braços plegats?
Tothom pensava que, posant tota la carn a la graella, es podria forçar una negociació.
Per què no va haver-hi negociació?
Doncs perquè al davant hi ha un estat que es nega a solucionar els problemes polítics amb la política. No un partit o altre, l'estat en el seu conjunt: les seves institucions, l'estament judicial, la corona, les principals empreses, els partits, els mitjans... Aquest immobilisme condemna que el problema es vagi fent més gros.
No foti. Encara s'ha de fer més gros?
No és un globus que hagi petat. Existeix. I seguirà existint fins que no hi hagi una resposta política. Una altra cosa és que en l'últim tram del procés hi ha hagut errors molt substancials, tant d'acció política com de lectura de la realitat. Ara bé, els errors propis no fan bo l'adversari.
On són tots els països europeus que havien de reconèixer Catalunya?
Quan el camí triat és la unilateralitat i el trencament del marc legal sense ni tan sols tenir una majoria clara, la possibilitat de reconeixement era una lectura voluntarista. Mai no ha existit aquesta possibilitat.
A què dedicava els viatges en Romeva?
Abans el món no mirava Catalunya com al Quebec o Escòcia, com a nació sense estat. Ara es veu com un conflicte territorial no resolt. Vas generant simpaties, però pensar que si declares la independència amb 72 diputats hi haurà reconeixement, denota gran desconeixement de les regles de la política internacional.
Però les simpaties no porten a res.
Mentre et mantens en el marc del dret a decidir, vas guanyant simpaties. Quan l'estat s'equivoca atonyinant la gent, encara guanyes més crèdit. Però perds el crèdit quan fas passos com el del 27-0.
Per alguns, la cosa ara va de demòcrates contra fatxes. Ho comparteix?
L'Estat només ha d'actuar en un flanc, que és la meitat de Catalunya. El sobiranisme sol oblidar que té dos flancs: l'Estat i el flanc català no sobiranista. Durant molt temps s'ha menystingut i la realitat és que no hi ha legitimitat per emprendre un camí com el que es va decidir. El discurs que es fa ara d'eixamplar la base ja es podia haver fet el 2015, quan els resultats van ser calcats. Cadascuna de les dues parts ha de legitimar l'altra. Posant una ratlla al mig no es va enlloc.
El veig molt crític amb el procés.
El risc dels que des del sobiranisme fem autocrítica, és que sembla que només fem responsables de la situació els sobiranistes. I no, és que el front que em preocupa més és l'intern, però dono per descomptat que el principal responsable és l'Estat.
La CUP ha sigut pel procés el que a la guerra s'anomena «foc amic»?
Essent una força menor, la CUP va aconseguir empeltar el procés dels seus atributs. No se'ls hi pot retreure, el seu projecte és coherent. Però aquesta manera de fer porta a un cul-de-sac, i els grans partits haurien d'haver mostrat una mica més de solidesa i fer prevaler la seva manera de fer.
Vostè que coneix Artur Mas: ell hauria actuat igual que Puigdemont?
No hi ha mai dues persones que davant les mateixes circumstàncies, prenguin les mateixes decisions (riu).
