ls prolegòmens de la diada de Sant Jordi han estat immersos en algunes polèmiques que ben poc tenien a veure amb el sentit original d'aquesta festa imbuïda des de sempre per les mostres d'estima, el regal de la rosa, el present en forma de llibre. Efectivament, per una banda, veus interessades varen fer córrer que aquest dilluns s'haurien de regalar roses grogues per tal d'intensificar les mostres de solidaritat envers els polítics presos, iniciativa que immediatament va ser contestada no només pel gremi de les floristeries sinó també per molta gent que ho veia com una traïció floral tot recordant que les roses normalment són vermelles o blanques, però rarament grogues o blaves. En tot cas, posar-hi un llacet groc al voltant de les espines sembla que podria ser una bona opció per aquells que no es puguin estar de tenir el groc ben a prop de la seva vida.

L'altra polèmica, en aquest cas generada via xarxes socials, ha estat la proposta de boicot als llibres de l'editorial Planeta, cal suposar que com a càstig pel trasllat de la seu social fora de Catalunya. Naturalment, als aprenents de censors no els preocupa en absolut que darrere d'aquesta acció hi hagi autors catalans, treballadors amb salaris mileuristes i/o obres literàries de reconegut prestigi. Prioritzen la seva visió de les essències pàtries i així no fora descabellat pensar que després d'aquesta «valenta» acció coordinada de boicot editorial es programés una crema dels llibres que considerin indesitjables, decadents i/o escassament patriòtics, emulant l'acció del 10 de maig de 1933, quan una colla d'estudiants alemanys feren una pira amb volums d'autors jueus com Karl Marx o Sigmund Freud però també d'altres com Helen Keller o Ernest Hemingway, que foren presa de les seves ires.

Aquest dilluns hi haurà festa tradicional però també diada reivindicativa. Tal dia com avui però de l'any 1980, el polític, escriptor i activista cultural Just Manuel Casero publicava un article on ja parlava d'aquestes coses: «Per a molta gent -deia- aquest dia 23 d'abril s'acompleix el grau màxim de febre nacionalista. Un nacionalisme de roses i de mones, de panellets i de tortells, de quatre barres i senyeres tremoloses. Un nacionalisme que com a màxim ha arribat a assumir com a himne propi el Cant de la Senyera, potser fins l'Empordà, excepcionalment, La Santa Espina; i prou. Els Segadors, com així és en realitat, parla de tallar espigues i cadenes; massa fort, per a molta gent que avui flamejarà catalanisme, però demà continuarà igualment reaccionària, preocupada bàsicament pel creixement del patrimoni i les rendes; promotors d'un país ingènuament nostrat, que mentre s'entreté en roses oblida que el Sant Jordi duia un llamp d'espasa per arranar set caps i que els cops de falç es llencen per segar, i no per acompanyar trobes de poetes».

Enguany, l'Ajuntament ha decidit assumir la convocatòria del tradicional esmorzar literari però mentrestant Girona s'ha despertat amb parterres plens de floretes grogues i diuen que se n'anirà a dormir amb els focs artificials de les Fires passades que ara s'han repescat per celebrar ves a saber què. Els gironins, però, gaudirem d'aquesta diada com hem fet sempre, de manera festiva, omplint la Rambla, comprant llibres i regalant roses.

La presidenta del Gremi de Llibreteres de Catalunya, la gironina M. Carme Ferrer, ha estat encertada amb la seva proposta d'estendre també a Barcelona el model gironí de distribució de parades i ha pronosticat que enguany les vendes demostraran de manera fefaent que la crisi ja és cosa passada. En la seva acreditada opinió, el fet que s'escaigui en dilluns no només no és dolent, sinó que hi afegeix un plus d'efectivitat comercial que cal celebrar. Bona diada de Sant Jordi!