La Facultat d'Educació sembla el lloc idoni per analitzar les acusacions d'adoctrinament que l'escola catalana rep des de fa mesos i que aquesta mateixa setmana ha portat docents als jutjats, així que la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona hi va organitzar una taula rodona amb el pedagog Xavier Besalú, l'historiador i sindicalista Xavier Díez i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, a qui els dos primers van qüestionar la seva defensa de la «neutralitat ideològica» del professorat. Entre altres coses perquè ambdós van atribuir les denúncies d'adoctrinament, sense embuts, a una «repressió indiscriminada» i «una ofensiva per denunciar els mestres, l'escola i els instituts davant una justícia injusta» -en paraules de Besalú-i a «una estratègia deliberada contra l'escola dins l'operació Catalunya» -en les de Díez. La complexitat del tema, subratllada per Rigau, va portar els ponents a recórrer els límits de la llibertat de càtedra, l'objectivitat i les interaccions pròpies dels centres educatius amb la societat en què s'inscriuen; perquè, tal com va remarcar el pedagog, «l'escola forma part del món i no és ni pitjor ni millor».
Rigau, que va recordar la seva condició d'«imputada, inhabilitada i condemnada» per la consulta del 9-N del 2014, es va remetre a «l'origen» de tot plegat per assenyalar dues circumstàncies: quan l'exministre d'Educació, José Ignacio Wert, li deia «Irene, l'escola és la culpable de l'independentisme» i la FAES, la fundació presidida per José María Aznar, va publicar un dossier que incloïa la reforma educativa com una de les mesures per satisfer la dreta espanyola disconforme amb les competències atorgades a les autonomies.
L'exconsellera va explicar que la seva situació personal l'ha portada a fer «un màster en tribunals» -parlant en sentit figurat-, en base al qual va insistir que «s'ha de distingir entre llibertat de càtedra i utilitzar els alumnes per a finalitats polítiques», que «el docent de l'escola pública està obligat a ser neutre políticament» i, també, a reiterar que «l'adoctrinament és una deformació professional, de mal professor». Des del seu punt de vista, «l'1 d'octubre, potser en determinades ocasions, alguns van actuar abans de reflexionar». Una consideració que va complementar amb la pregunta següent: «Com expliques els fets de l'1-O al col·legi Verd [de Girona] sense alterar la realitat de cada nen? No tots els pares van anar a votar...». Alhora, i en referència a les denúncies contra docents, Irene Rigau va lamentar que s'hagi entrat en «un joc d'utilització de coses fetes amb bona fe».
Després d'un breu recorregut per la història de l'educació, Xavier Díez (del sindicat Ustec·STEs) va afirmar que, a diferència del que va succeir fins al 1945, «és impossible adoctrinar en la Catalunya del segle XXI» i va denunciar que «estem vivint una involució», que el va portar a contradir Rigau: «No és possible la neutralitat ideològica». Una idea que, més tard, va reforçar una assistent al debat defensant el respecte per totes les postures i preguntant-se «com potenciem l'anàlisi crítica si no ens posicionem en alguna banda?».
La desconfiança i la por que s'inocula en els professionals
Xavier Besalú va incidir en el fet que «l'ofensiva, els atacs contra els docents catalans» són sistemàtics des de fa mesos; «quan determinades persones i grups creuen que l'escola és la responsable de l'independentisme i, a partir d'aquest prejudici, sembla que val tot». El pedagog va deixar clar que «no es pot educar bé en aquest clima de desconfiança i de por que s´inocula en els professionals».
La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG va organitzar dimarts la quarta jornada del cicle «Llibertats i repressió» amb la voluntat de «provocar una reflexió crítica sobre l'onada d'accions repressives que es viu a Catalunya i a Espanya». Si al matí es va centrar en l'existència o no d'adoctrinament a l'escola, sense que ningú defensés que n'hi ha i amb poca assistència d'universitaris, a la tarda dos historiadors -Jordi Canal i Jordi Casassas- i l'escriptor Jordi Amat van especular sobre com s'explicarà l'1 d'octubre a classe el 2050.
