Col·laborador de «Diari de Girona», Hugo Scoccia (en realitat Hugo Garcia) acaba de publicar «Je t'en», un exquisit llibre amb històries curtes que tenen com a nexe la París a què tan sovint s'escapa

París era una festa?

Ho era per a Hemingway. I ara ho continua essent, sobretot els divendres a la nit.

Tota la ciutat és la de l'amor, o només ho són alguns antres del barri de Pigalle?

Això que es diu, que París és la ciutat de l'amor, és un mite.

Doncs m'acaba d'ensorrar un mite.

Fa cinc anys que passo temporades a París, i si li dic la veritat, amb poc amor. He mullat bastant poc. També és cert que no sé si és culpa de París o culpa meva.

Jo pensava que a París era un no parar.

Res, home, on es lliga és aquí, al cap de Creus, a l'estiu.

D'on li ve la relació estreta amb París?

Sobretot perquè la meva mare hi va viure força anys, a finals dels 60. I després perquè alguns dels meus millors amics són parisencs. A banda, és la meva ciutat.

La seva mare hi va estar a finals dels 60? Quantes batalletes li deu explicar.

He, he, realment va ser una època molt moguda, a París. Ella tenia 18 anys quan hi va arribar, i a París era precisament el moment dels joves.

En un relat destaca la relació dels joves francesos amb l'art i la cultura, contraposant-los als nostres joves.

A París sempre m'ha sobtat que la gent jove -incloc nens amb els pares- dedica el cap de setmana a anar al teatre, a veure exposicions... Aquí, la majoria de joves el dediquen a veure programes televisius de merda. En general, en aquest sentit ens donen mil voltes.

París bé val una missa?

Ja he dit que París és una festa, els divendres i dissabtes vaig a dormir tard i em fa mandra llevar-me per anar a missa. A París valen més la pena les festes que les misses.

Hemingway: «Si tens la sort d'haver viscut de jove a París, París estarà amb tu la resta de la teva vida».

Ho comparteixo del tot, estic enganxat a París, és un vici. Aquest hivern vaig viatjar als Balcans i va arribar un punt que no podia més, necessitava anar a París. Ja no és el París de Hemingway, però encara té la màgia i l'essència que només té París.

Com es veu Catalunya des d'una ciutat universal?

Com que estic tant a l'exili, perquè ara si estàs fora del teu poble ja pots dir que ets a l'exili (riu), he vist que els francesos estan molt en contra del tema de la independència. He parlat amb molta gent de totes les ideologies i no hi troben cap sentit. Se'n riuen del que està fent Puigdemont i del que diu que aquí no tenim llibertats.

Què ens falta als catalans per ser parisencs?

Primer, fer revolucions de veritat. I després, vestir-nos millor (riu).