La represa de la polèmica sobre el futur emplaçament del nou hospital Josep Trueta ha posat de manifest alguns aspectes si més no singulars. Per una banda, els ciutadans de Girona haurem pagat 17.000 euros a una empresa per un informe que assenyalava la idoneïtat dels terrenys de Domeny com una bona opció de futur. No l´estudi comparatiu sobre les diferents possibilitats que hi ha sobre la taula (Salt, Domeny i Sarrià), sinó que directament optava pels ter­renys que més interessaven a Girona. L´altra qüestió que es desprèn de la discussió és que el projecte de trasllat d´aquest hospital de referència seguirà dormint el son dels justos per anys i panys ja que, anant bé, el podran utilitzar les persones nascudes en aquest segle XXI molt després que s´hagin jubilat!

El cap del servei de Cardiologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, el doctor Ramon Brugada, ha reiterat la seva coneguda tesi segons la qual és millor la concentració hospitalària a Salt, ja que això suposaria incorporar noves tècniques, treballar millor, aprendre més i avançar en la qualitat assistencial. Per altra banda, segons les dades publicades, sembla que el nou hospital només tindria 290 llits, molts menys dels que actualment ja té el Trueta, la qual cosa no sembla que es correspongui massa bé dins els paràmetres d´una lògica elemental. Per la seva banda, la regidora Eva Palau, també doctora, ha rebatut els arguments del doctor Brugada aportant criteris que tanmateix semblen tenir la seva validesa i oportunitat, ni que sigui per anar perfilant entre tots una decisió que pugui ser acceptable.

És evident que ara és un mal moment perquè sense un govern efectiu poca cosa de rellevància pressupostària es deu poder decidir, però això no obsta perquè es generi un autèntic debat ciutadà que permeti adoptar quan calgui la millor solució més enllà de baralles relacionades amb antigues fites de terme, defensi de debò la realitat de la conurbació urbana de Girona tantes vegades reclamada durant les campanyes electorals i defineixi finalment una ubicació on el criteri de la millor atenció al client passi al davant dels hipotètics ingressos per l´IBI o l´IAE. Caldrà esperar, però, que un nou conseller de Sanitat amb voluntat de pacte i de consens s´ho agafi més seriosament que l´anterior titular del Departament, Toni Comín, que no es va voler mullar mai en aquest tema i potser perquè tenia altres coses al cap tan sols va assumir despeses pressupostàries per tapar forats urgents.

L´hospital de Santa Caterina que se´n va anar a Salt havia estat inaugurat un primer de maig de 1666 pel bisbe Josep Ninot. Després de 350 anys de servei al centre de la ciutat, finalment es va decidir traslladar-lo a Salt no pas sense generar algunes protestes per part dels usuaris gironins, que no veien amb bons ulls el desplaçament a què els obligava les noves instal·lacions. Però el cert és que l´enuig va durar poc, entre altres raons perquè la modernitat i els serveis assistencials del nou centre compensaven sobradament les molèsties del trasllat urbà. Avui, els avantatges i/o els inconvenients que pot generar el trasllat del Trueta no seran ja sobre un determinat emplaçament sinó sobre aspectes de servei, atenció i comoditat.

En el seu moment, la decisió haurà de ser política, però fora bo que aquesta, sigui quina sigui, es pugui basar en criteris científics i tècnics, allunyats de qualsevol lluita de gelosia territorial. Estudis contrastats, defensa del reequilibri també, informes de costos econòmics (que ara es troben a faltar) i propostes serioses que tinguin el pacient no pas com a subjecte passiu sinó com l´element principal pel qual tots, tècnics, professionals i polítics, han de remar units per poder arribar a bon port.