En què quedem: homes i dones som iguals o diferents?

Som diferents. Som diferents de cos, de psique, de manera de percebre el món, de ritme vital... Però ser diferents no vol dir ser contraris, sinó que som complementaris.

Per tant, ens hem d´entendre?

Un home no pot entendre mai del tot una dona. I una dona mai no pot entendre del tot un home. Mai no he sentit un home que digui «em sento totalment comprès per la meva dona». Ni una dona pel seu home. La moda que hi ha des de fa dècades de voler comprendre l´altre sexe, sovint no amaga més que afany de controlar-lo. Estimar vol dir acceptar, encara que no comprenguis del tot l´ésser que estimes. Comprendre és un afany legítim, però fracassat d´entrada.

A dins meu hi ha un home i una dona?

A dins seu hi ha un home i certes capacitats femenines. Igual que a l´interior d´una dona hi ha una part masculina. I precisament gràcies a això ens entenem homes i dones, si no, no n´hi hauria cap possibilitat.

Homes i dones lluiten avui pel poder?

Sí, avui dia la situació és molt tensa. Té a veure amb el que abans li deia, amb un intent de controlar l´altre sexe. És una lluita que no pot acabar bé. Quan hi ha lluita pel poder, significa que no hi ha ni amor ni acceptació. És una guerra absurda. Una altra cosa són els temes civils i legals, és obvi que en aquest sentit hi ha d´haver igualtat absoluta. El problema que tenim, sorgeix amb la industrialització.

De quina manera ho relaciona?

A la societat agrícola tradicional, hi havia un esquema de valors masculins i un altre de valors femenins. Una dona que volia ser respectada, inclús admirada, havia de viure d´acord amb els valors femenins. I el mateix li corresponia a un home.

Quins valors eren?

La dona educava els fills, portava la casa, tenia cura emocional de la família... La funció de l´home, en canvi, sempre ha sigut tenir cura dels seus, protegir-los, portar el menjar a casa... La industrialització va acabar amb aquest doble sistema de valors, van passar a imperar només els valors masculins: competitivitat, agressivitat, violència, etc. Els valors femenins, bàsicament donar vida, ser creatiu i tenir un bon estat emocional, van quedar arraconats. Per tant, per ser respectades, les dones van haver d´anar assumint valors masculins.

I fins avui?

Moltes feministes són tremendament masclistes, perquè estan defensant valors estrictament masculins. El problema de la societat actual -i d´aquí l´enfrontament entre homes i dones- és que la vida no és estimada, només es valora la productivitat, que és un atribut masculí. Les dones molt productives estan actuant des de la seva dimensió masculina. En canvi, no es valora la creació, que és una qualitat femenina.

No parla només de crear vida, entenc.

Vaig més enllà. La creació és un atribut femení, quan un home és creatiu, ho és des de la seva part femenina. Per això els homes artistes molt creatius, solen ser efeminats.

Proposa que les dones tornin als valors femenins tradicionals?

Hi ha dones que han tingut èxit professional i estan decidint tornar a casa. Han vist que aquest no és el seu món, han acabat fartes de competitivitat i agressivitat, prefereixen cuidar la família. No és allò de la mujer en casa y con la pata quebrá. No, estan tornant a cuidar els seus valors femenins. El femení uneix, el masculí posa límits i defensa el territori. El que necessitem avui són una masculinitat i una feminitat madures. Una masculinitat madura mai no pega a una dona, i una feminitat madura mai no manipula emocionalment un home.