09 de maig de 2018
09.05.2018
JORDI CANAL · Historiador, professor a l'école des hautes études en sciences sociales de París

«L'1-0 es buscava la foto de la violència, per això s'hi havien de dur nens i avis»

L'historiador olotí Jordi Canal presenta divendres a l'hotel Carlemany de Girona (19 h) el seu «Con permiso de Kafka», una anàlisi del procés que s'està convertint en un dels èxits de l'any

11.05.2018 | 06:56
«L'1-0 es buscava la foto de la violència, per això s'hi havien de dur nens i avis»

Això seu és obrir el procés en canal?

Una mica sí. Obrir-lo per veure què hi ha a sota, entendre tots els actors que hi juguen i totes les causes que l'han portat. Sí, es podria dir que és una obertura en canal.

El veig benevolent, identificant el procés amb Kafka. No seria millor Berlanga?

És que al llarg del procés hi ha poques al·lusions a Berlanga. En canvi, molts han coincidit a dir que això era kafkià. Però Berlanga seria una altra bona opció.

Tan oprimits estàvem els catalans, que havíem de fer una revolució?

En absolut. Això s'ha dut a terme, primer, per les necessitats de la mateixa classe política. I després, per la crisi i per una qüestió generacional molt evident.

Neguen alguns polítics que hi hagi fractura social. Ho comparteix?

Una de les conseqüències del procés és, sens dubte, la fractura social. Fins i tot diria que en aquest moment hi ha dues catalunyes. I això es veu en tot moment. Es veu a les manifestacions i es veu també al Parlament. Hi ha dos blocs, i hi continuaran essent encara que hi hagi noves eleccions. S'ha fracturat la societat, i això es cura només amb els anys. Amb molts anys.

Hi ha risc de batasunització?

Sí, i vol dir replantejar-se el tema de la violència. Això no ha sigut una revolució dels somriures, en tot cas ha sigut dels somriures entre ells, però no cap als que pensen diferent. Hi ha hagut elements de violència, potser no física, però sí d'altres tipus. Efectivament, el perill es que ara això derivi en batasunització. Que hi hagi violència física.

Puigdemont, tal com diu la Rahola, és el puto amo?

Ha fet coses per ser-ho. Ha controlat el seu partit, l'ha pràcticament anul·lat i ha creat un altre partit a la seva imatge: és a dir, completament gris. Però no, no és el puto amo, ni ell ni cap altre dels que han participat en el procés.

I ara què passarà?

Que tot continuarà igual. La situació a què hem arribat no es pot desbloquejar d'un dia per l'altre, i tampoc es pot tornar enrere. S'haurà de veure qui guanya i qui en surt perjudicat. El principal tema a clarificar és el tema Puigdemont. És a dir, si Puigdemont desapareix de la primera línia, sigui perquè és extradit o perquè els seus se'n cansin, això podria avançar. Però estem parlant de processos molt llargs, revertir tot això serà molt llarg.

Hem estat mai ni que fos un mil·límetre a prop de la independència?

No hi hem estat, però molta gent s'ha pensat que hi estàvem. S'ha infravalorat el poder de l'estat. De l'estat espanyol primer, però també dels estats de la UE, que cap està disposat a admetre la independència d'una regió.

És vàlid l'argument que diu «no hem fet més que el que demana el poble»?

Això és populisme. De tota la vida el populisme és gent que es pensa que parla en nom del poble. Com deia la Forcadell, una cosa és el poble i l'altra els que voten Cs i PP. Aquests que es van dir portaveus del poble, van condicionar des de l'inici la política. El poble és una invenció, no existeix.

Què ha representat TV3?

En els últims anys ha sigut un mitjà posat descaradament al servei de l'independentisme. S'han trencat tots els criteris de pluralitat i fins i tot diria que de deontologia. Això en els últims anys. Temps enrere, TV3 va ser un instrument molt eficaç de construcció del nacionalisme. Bona part d'aquest nacionalisme està sota el procés.

Ja que parla dels temps de Pujol: sembla que darrerament es vol reivindicar.

En aquest moment del procés, una part dels sectors moderats poden reivindicar Pujol, com a figura que anava pel bon camí, i no els Mas i Puigdemont. Pujol ha fet tot el que ha fet, però ell i Tarradellas són els dos únics estadistes que ha tingut aquest país.

L'1-O es buscava la violència?

Sí. No era important el nombre de vots –que a més se'l van inventar–, sinó mostrar la pressió i la violència de l'estat. Es buscava la foto, per això corria per les xarxes que hi portessin els nens i els avis, que els posarien a primera línia. Es buscava, i es van aconseguir, les fotos dels relats d'aquells dies, relats falsos, però que van tenir èxit. L'1-O va ser una gran operació de màrqueting. Exitosa, perquè els altres hi van caure de peus.

Curiosament cap dels líders va rebre, ni estava a primera línia.

Per descomptat, home. Fins i tot alguns van anar a votar a col·legis que no eren els seus, per evitar la possibilitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema