15 de maig de 2018
15.05.2018

Jordi Cruz: «L'únic menjar que no suporto són els insectes»

15.05.2018 | 07:50
Jordi Cruz durant l´acte organitzat a la UdG

La Càtedra de Gastronomia, Cultura i Turisme de la UdG va organitzar una conversa entre el xef Jordi Cruz i la periodista Cristina Jolonch. Cruz, a més, està al capdavant de dos restaurants (el del museu i el de l'hotel) del castell de Sant Julià de Ramis, a punt d'inaugurar

Per TV a voltes em sembla simpàtic i a voltes insuportable: tregui'm de dubtes.

Escolti, que els amics em diuen que soc molt simpàtic!

Potser l'enganyen, ja se sap com són, els amics.

No, intento ser una persona equilibrada, soc una persona que vol ser feliç. I per ser feliç és molt important no enfadar-se per ximpleries. A la televisió haig de ser estricte, que és el que em demanen. I crec que així ha de ser un programa d'aquest tipus.

De vostè diuen el mateix que va dir Maradona de Paolo Maldini: és massa guapo per ser un bon futbolista/cuiner

Ha, ha. A mi el que em preocupa és que abans de sortir per televisió mai ningú no m'havia dit que era guapo, més aviat al contrari. Aquí hi ha alguna cosa rara.

Per culpa d'alguna premsa va arribar a témer una estocada de Cayetano?

Sap greu perquè soc molt amic d'en Cayetano. No, la veritat és que no vaig tenir-hi cap problema, en Cayetano sabia el que hi havia. Alguna premsa confonia l'amistat amb altres coses.

Recorda la reacció a la frase «mama, vull ser cuiner»?

Primer va ser de dubte, perquè ella no pensava que jo hi fiqués gaires ganes, però alhora va dir «que bé que escullis alguna cosa en ferm».

Vol dir que fins llavors...

Era una cabreta.

Què va menjar ahir per sopar?

Pernil dolç i una torrada.

Xef, li confesso que no sé fer ni un simple ou ferrat. Té remei, a la meva edat?

Creu que aprendre és una qüestió d'edat? Més aviat deu ser que és mandrós.

Gandul, diguem-ho clarament.

La capacitat d'aprendre la té tota, si no sap fer un ou ferrat, és perquè no li dona la gana.

Jordi Cruz i Cristina Jolonch durant l'acte organitzat per la UdG | Foto: Aniol Resclosa

Són de més ben tractar els VIPs o els nens?

Els nens. Ho posen molt fàcil, et sorprenen d'una forma molt senzilla. No és que els VIPs siguin difícils, al contrari, ho donen tot. Però els nens són especials.

Si la cuina és art, no s'haurà de subvencionar que tothom pogués menjar a restaurants tres estrelles?

Seria analitzable. Que la cuina és art, està clar. Hi ha qui ho nega pel seu caràcter efímer, però també és efímera una cançó, encara que la puguis gravar. És igual que una obra sigui efímera, pot ser igualment art.

Els crítics de cuina són l'enemic?

Jo aprenc molt de les crítiques, quasi sempre són constructives. Quasi. De les altres, les que no estan fetes ni amb carinyo ni amb criteri, no en faig cas. És normal que n'hi hagi, molta gent opina

Quin menjar no suporta?

Només els insectes. Sé que és una moda, sé que és la proteïna del futur... però quan veig un bitxo, plaf, contra el vidre del cotxe, dic: això no pot estar bo de cap de les maneres.

Què donaria per sopar als polítics catalans i espanyols que els ajudés a solucionar l'actual situació?

Al revés, els diria: escolteu, fins que no solucioneu aquest tema, no menjareu, o sigui que aneu per feina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema