18 de maig de 2018
18.05.2018
Oriol Tarrassón. Director teatral

«Hi ha uns quants polítics que treballen com Iago»

18.05.2018 | 01:45
«Hi ha uns quants polítics que treballen com Iago»

La companyia teatral Les Antonietes, dirigida per Oriol Tarrassón, presenta aquest dissabte a la sala La Planeta de Girona el seu nou espectacle, Othello


Iago crea una fake news per racisme, i acaba en violència de gènere. Segur que Othello va ser escrit al segle XVII?

Sembla mentida, oi? De fet, tot i ser del segle XVII, el tema important és la fake news, la resta va de retruc, i desgraciadament acaba esclatant.

Observo que les fake eren tan perilloses al segle XVII com avui.

La paraula és nova, però el concepte és molt antic. Avui, han portat en Trump a la presidència, fan que tinguem polítics a la presó, etc. Es tracta de crear una mentida i després utilitzar el poder per tenir raó.

Fakes a banda: la gelosia és perillosa?

La gelosia és una xacra que hauríem d'erradicar.

N'ha patit mai?

Tinc molta sort, no soc gelós. Però els he patit per l'altra part.

Ui, això pot ser fins i tot pitjor.

He, he, es podria dir que sí.

Encara es pot dir «moro de Venècia», o ara és «magrebí de Venècia»?

Moro, moro. A l'obra es diu sempre moro.

«La reputació és una atribució vana i falsa, que sol guanyar-se sense mèrit i perdre's sense motiu», també s'hi diu.

La reputació està una mica sobredimensionada, no deixa de ser el que diuen els altres de tu. Per tant, no vol dir que sigui real, potser no has fet res per guanyar-te-la.

Li importa el que diguin de vostè?

Inevitablement, sí.

No només com a professional, també personalment?

Sí, sí, personalment també és inevitable. M'agradaria que no m'importés, però m'importa.

Qui és un bon exemple de Iago en el món real d'avui?

Molts polítics. Però molts, eh? Tants que diria que l'esperit de Iago és una tendència clarament política.

Interpreto que són els polítics els que provoquen avui desgràcies?

Sí, perquè de fet qualsevol persona que controli el poder dels mitjans, genera mentides contínuament i de manera intencionada. El mateix que fa Iago, generar una mentida que vagi corrent i ho vagi cobrint tot. Hi ha uns quants polítics, que tenim avui en dia, que treballen així.

Otel·lo mata la persona que estima, un clàssic de la violència de gènere.

Matar gent és un recurs que Shakespeare utilitza molt sovint. Però de dones a Espanya se n'han mort aquest any més de 70, és una aberració.

Matar qui estimes i, a més, fer-ho per error. Pot haver-hi res més cruel?

Matar és una bestiesa en si mateix. Otel·lo arriba a dir: «Si apago la teva llum, podré encendre-la de nou si me'n penedeixo?». Pensar això només significa que estàs com un llum, no et dona carta blanca per matar. La vida dels altres és només dels altres, no és nostra.

A Othello hi ha un component de racisme. N'hi més ara o al segle XVII?

És més greu ara. Al cap i a la fi, al XVII n'hi havia perquè els negres encara eren esclaus. Avui és inadmissible.

Shakespeare és tan gran que representar-lo fa una mica de por?

Shakespeare és grandiós, però la responsabilitat no és amb els autors morts sinó amb la gent viva, és a dir, amb els espectadors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema