El nomenament de Pedro Duque (Madrid, 1963) com a ministre de Ciència, Innovació i Universitats va generar dimecres un enorme impacte no només en els ambients científics, sinó en amplis sectors de la societat espanyola. El primer astronauta de la història del nostre país és un rostre molt conegut i majoritàriament respectat. No hi ha dubte que, almenys a priori, pot ser molt poderosa la seva capacitat d´interlocució amb el col·lectiu dels científics, sempre marcat per un cert halo elitista. Difícil aconseguir una combinació més eficaç de glamur i rigor. Una altra cosa és que el seu Departament disposi dels recursos necessaris per desenvolupar una política d´R+D mínimament decent. Des de l´inici de la crisi, les retallades pressupostàries que ha patit la ciència espanyola han estat molt substancials, i la recuperació en aquest últim tram ha estat més aviat feble.
«És un gran privilegi per a mi poder transferir la meva experiència com a astronauta, director de projectes i director executiu del sector espacial al meu nou càrrec al Govern», va declarar dimecres Duque en un comunicat difós per l´Agència Espacial Europea (ESA).
Afable amb caràcter cerebral
Tractat de prop, el nou ministre és afable, i mostra alhora un caràcter cerebral, gairebé impassible, sens dubte essencial en situacions màximament compromeses com les que poden produir-se en una nau espacial. Només cal un breu intercanvi de paraules per apreciar una intel·ligència molt notable i una gran seguretat en el que diu i fa. Pot presumir-se, amb poc risc de fallar, que quan Pedro Sánchez li va proposar ser ministre no va dubtar ni un segon de la seva capacitat per exercir aquest càrrec.
El 29 d´octubre de 1998, Pedro Duque es va convertir en el primer ciutadà espanyol a volar a l´espai. Ho va fer a bord del transbordador Discovery durant una missió de nou dies dedicada a la investigació en absència de gravetat i l´estudi del Sol. Més tard, va completar el seu segon vol espacial, en aquest cas amb la missió Cervantes, del 18 al 28 d´octubre de 2003, en la qual va viatjar fins a l´Estació Espacial Internacional (EEI).
El 2006, va obtenir una excedència de l´Agència Espacial Europea (ESA) per dirigir un projecte d´observació de la Terra amb una empresa privada dedicada a l´explotació d´imatges terrestres obtingudes per satèl·lit. El 2011 va liderar, a Munic, l´Oficina d´Operacions de Vol de l´ESA. Durant els últims tres anys, ha treballat al Cos d´Astronautes amb responsabilitat en el control i revisió de futurs projectes de l´ESA. El director general de l´organisme europeu espacial, Jan Woerner, va manifestar dimecres la seva seguretat que el nou ministre «abordarà la política amb la mateixa energia que l´astronàutica i mai oblidarà la seva família de l´ESA».
El 1999, Pedro Duque va rebre el Príncep d´Astúries de Cooperació Internacional al costat dels també astronautes Chiaki Mukai, John Glenn i Valery Polyakov. Des de llavors, ha assistit amb regularitat a les cerimònies de lliurament dels guardons per tot el país. El seu nomenament de dimecres va ser ben rebut per membres de la comunitat científica espanyola. Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Innovació en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, es va manifestar «molt contenta» amb el fet que una «gran autoritat» en Ciència com Duque sigui ministre. «Impactarà i deixarà la seva empremta al Govern», va afegir Garmendia. «D´una persona brillant cal esperar idees brillants», va subratllar el científic i divulgador Amador Menéndez.
S´obren ara moltes incògnites i expectatives entorn de la gestió del flamant ministre de Ciència.
