Quantes bromes li han fet sobre que el que vostè vol és col·locar-se?

He, he, algunes. Però després es queden parats en saber que mai he provat la marihuana. Troben estrany que reivindiqui el seu ús terapèutic. Si sabem que té un component químic que pot resoldre malalties o disminuir-ne els efectes, no s´entén que qüestions morals n´impedeixin el consum.

Mai n´ha consumit per plaer?

Només una vegada, fa vint anys, en un cofee shop a Holanda. Vaig fer una sola calada i em vaig trobar fatal, de fet em vaig desmaiar. Vaig dir que mai més.

I com a pacient?

Jo no pateixo res, no la faig servir. A l´associació tant hi ha pacients com familiars.

I a aquests, en què els beneficia?

L´any passat es van analitzar més de 10.000 estudis sobre el cànnabis, efectuats a tot el món. Van concloure que era molt útil contra el dolor crònic. Bé, doncs només a Catalunya hi ha 1,5 milions de persones amb dolor crònic. Tota aquesta gent es podria beneficiar del cànnabis, més tenint en compte que no és tòxic, com sí ho són l´ibuprofèn, el paracetamol, etc. Vostè es pren 15 ibuprofens i es mor, això amb el cànnabis no passa. No dic que sigui innocu, innocu no hi ha res, ni l´aigua.

Hi ha interessos que dificulten la seva regulació?

Els descobriments científics sempre tarden temps a arribar a la gent, hi ha uns protocols a seguir. Però aquí hi ha, a més, dues coses: una moralitat que està frenant la ciència i interessos econòmics que no avanci la regulació del cànnabis.

Ja seria estrany que no fos així.

A més de 30 estats dels EUA, el cànnabis per a usos terapèutics és legal. I els estudis indiquen que la gent que pren cànnabis deixa de prendre altres medicaments.

Aquí hi ha pasta pel mig.

Molta pasta. Estem parlant d´analgèsics, antiinflamatoris, ansiolítics... un gran mercat. Jo no puc dir que hi hagi pressions, només afirmo que els que prenen cànnabis deixen de prendre altres medicaments.

Aquí, per aconseguir-ne, en lloc d´anar a la farmàcia hem d´anar al camell?

És clar, el fort és això. Una planta que té un component químic que segons els estudis científics funciona no es pot trobar a la farmàcia. No sé com no sortim tots al car­rer a queixar-nos. Però bé, a Espanya no cal recórrer al camell, ja que hi ha regulades les associacions d´ús recreatiu de cànnabis. La gent que el fa servir per a ús terapèutic es fa membre d´una d´aquestes i l´aconsegueix allà. Però hi ha un problema.

Exposi´l, per favor.

Qui pren cànnabis per a usos terapèutics no es vol col·locar, vol seguir amb normalitat amb la seva vida quotidiana. El cànnabis té més de 100 components, i segons les proporcions, col·loca més o menys. Encara que algunes associacions s´han especialitzat una mica en usos terapèutics, mai no tens la seguretat que et donin el mateix tipus. La lluita és per estandarditzar el cànnabis per a ús terapèutic.

I que entrés per la Seguretat Social?

Això és el somni daurat. Els estudis també demostren que on el cànnabis és legal hi ha estalvi del sistema públic sanitari, perquè la gent pren menys medicaments. No ens estem queixant que la sanitat no es pot finançar? Doncs introduïm el cànnabis.

Tots els medicaments són droga?

És clar, també l´Aspirina. El cànnabis és fàcil de cultivar i molt barat, pot beneficiar molta gent. Amb poca quantitat ja es noten els beneficis. Un dels problemes és que com que no està regulada és difícil fer estudis sobre aquesta substància. I no ho està per un tema sobretot moral.

Per a més informació info@pacientescannabis.org