Laura Tordera, Montse Ferré, Carme Garriga, Marta Araus i Aurèlia Teixidor formen «Llokis 5.0», un grup de nedadores que fan travesses marítimes i fa poc van nedar 30 quilòmetres en favor d´Oncolliga. Avui fan la travessa Cala Giverola-Tossa de Mar

El que s'arriben a inventar les dones per estar lluny dels marits, oi?

He, he, n'hi ha dues que no estan casades, i a més, alguna vegada ens acompanya algun marit. Més aviat és al revés, són els màsters [nedadors veterans] que venen per veure´ns (riallada).

Doncs si no és aquesta la raó, ja em diran per què ho fan.

Perquè ens agrada el mar i ens agrada l´esport. A més a més, l'Oncoswing, que vam fer fa poc, era un repte solidari. A banda, volíem demostrar que tot i tenir més de 50 anys, podíem. Vam superar un repte de 30 quilòmetres. Rellevant-nos, és clar.

I ja està?

I ja està. Érem l'únic equip format només per dones. I les més ganàpies de tots els participants. Quan vam arribar ja no hi havia ningú a l'arribada, ni els nostres familiars, tothom havia anat a dinar! Només quedava la directora d'Oncolliga.

Va donar fruits, l'esforç solidari?

Vam recaptar més de 3.000 euros per a Oncolliga. Cada grup participant feia una aportació voluntària. Però a part, nosaltres vam fer polseres. Vam pensar: què està de moda? Polseres? Doncs polseres.

No contentes amb això, ara travessen tota la Costa Brava?

Sí, però això ho fem amb la resta de màsters del GEiEG. Ho anem fent per etapes, un tram cada dissabte. Vam començar l'any passat, ens reunim a la platja que toqui poc després de les 7 del matí i fem 3.000 o 4.000 metres en cada etapa, depenent de l´estat del mar. Per cert, el GEiEG ens dona molt de suport, si no, no ho podríem fer. Fins i tot ens va pagar la inscripció. També vam crear un hashtag #aquestvapertu, en memòria d'en Lluís, l'entrenador de màsters del GEiEG, que va morir fa un any.

Llokis: se senten lloques?

I tant (riallada)! És més, quan anàvem a l'Oncoswing, a l'Estartit, vam haver d'aturar el cotxe perquè a peu de carretera hi havia unes gallines que es devien haver escapat. Unes lloques! Allò va ser un senyal! Vam baixar per fer-nos fotos amb les gallines.

Ja que van nedar per Oncolliga, deixin-me que pregunti: el càncer impressiona?

Sí, molt. A la nostra edat suposo que tothom coneix força gent que el pateix o l'ha patit. Amics, coneguts, familiars... Però alhora això t'engresca més a ser solidari. Veníem les polseres i molta gent ni preguntava el preu, feia una aportació voluntària. D'altres ens demanaven on podien fer un ingrés. De polseres contra el càncer de mama, em van vendre més a homes que a dones.

Amb 25 anys serien tan solidàries, farien aquests esforços?

Segurament que no. Ara bé, sàpiga que preparant la travessa ens ho vam passar molt i molt bé, eh? Abans, durant i després.

Com les tracten els col·legues masculins?

Molt bé. Però si som l´alegria del grup de màsters! La veritat és que ens han donat ànims, ens han ajudat, inclús van col·laborar econòmicament.

Sempre van tan tapades, amb aquests vestits de neoprè?

Quan nedem tan aviat i tanta distància, sí. Som a l´aigua més d´una hora. A més, si trobes meduses, molt millor anar protegides. Però quan anem a la platja pel nostre compte, no hi anem tant. Les Llokis fins i tot hem començat el conillswing.

Perdó?

Conillswing. La travessa de platges nudistes. De moment només n´hem fet una, que ens fa vergonya que ens vegin.

I a banda del conillswing?

Estem preparant per a l'any vinent la travessa Lanzarote-La Graciosa. Ja veurem si ho podem organitzar.