El professor Francesc Trillas va presentar dijous a Girona Missió federal, una reflexió sobre la resposta federalista que s'ha donat al procés independentista català.

Missió federal o missió impossible?

La missió federal és totalment possible. I mig feta, perquè la major part de la gent que al món viu en democràcia ho fa en federacions.

Impossible a Espanya, vull dir.

Aquest país és també mig federal, perquè la Constitució és mig federal. Es tracta de continuar la mateixa evolució. El federalisme no només no és impossible sinó que és l'aire que respirem.

Però si estan contra el federalisme fins i tot alguns barons del PSOE.

Pocs barons del PSOE hi estan en contra. El PSOE està a favor del federalisme. Si no, com explicaria que siguin federalistes la presidenta del Congrés i el president del Senat?

És més utòpic una Espanya federal o una Catalunya independent?

La independència és pràcticament impossible perquè, d'entrada, és il·legal. El federalisme, en canvi, ja és mig legal, pel que li deia que ho és la Constitució. Ja mig som al federalisme, som com aquell personatge de Molière que parlava en prosa sense saber-ho. Probablement quasi som un Estat federal sense que la gent ho sàpiga.

Al llibre contraposa una mica independentisme i catalanisme.

Em fa llàstima que els independentistes s'estiguin carregant el catalanisme. Per exemple: com pot ser que el Consorci de Normalització Lingüística tingui un llaç groc a l'entrada? Volen convèncer els castellanoparlants que parlin català, polititzant la llengua? Molta gent aprenia català de bona fe, si es pensen que aprenent-lo faran un país nou, potser deixaran de fer-ho. El mateix val per TV3 i tantes altres coses. S'estan carregant el catalanisme, no sé si té marxa enrere.

Tan malament vivim a Catalunya que valia la pena trencar-ho tot?

És inexplicable. No sé en quin lloc del món es viu millor que aquí, a Catalunya i a Girona en particular. El procés ha sigut una revolta dels rics, és a dir, la independència d'una regió rica, i protagonitzada pels rics, o almenys classes mitjanes-altes. Gent que amb això ha trobat una forma de passar els últims anys de la seva vida. Si fent això són feliços, em sembla bé, però no té res a veure amb millorar condicions de vida.

Com quedarà per a la història en Jordi Pujol?

Si l'anàlisi la fan historiadors professionals, no quedarà massa bé, una altra cosa és si la història l'escriu la seva família i els seus partidaris. En Pujol està en l'origen del mal ús que s'ha fet de l'autogovern, és una llàstima que no s'aprofités per construir una administració de qualitat. En lloc de fer una administració nova i un govern exemplar, s'ha optat per tot el contrari. Això, per no entrar en els seus gravíssims problemes de corrupció i frau fiscal.

I com hi quedarà, en Puigdemont?

És com el pallasso d'en Pujol. És com una caricatura, sembla mentida que encara quedi gent que se'l prengui seriosament. En Puigdemont és com en Boris Johnson amb cabell negre, el prototip de pallasso polític que, malgrat això, té molts seguidors.

En Cercas ha escrit fa poc que se sent estafat. Vostè també?

També em sento estafat. Ell s'hi sent més, perquè en venir de fora ha fet més esforç que jo. A mi em sap greu per als meus pares, que van lluitar per l'autogovern, pel retorn d'en Tarradellas. Se senten més estafats que jo, els sap molt greu el que està passant.