L'any 1999, l'operadora japonesa NTT DoCoMo va inaugurar i-mode, el seu servei d'accés a Internet mòbil. Comptava amb una aplicació de correu electrònic que permetia enviar missatges de fins a 250 caràcters, però a un del seus programadors, Shigetaka Kurita, se li va ocórrer que fer servir un dibuix com a alternativa d'una paraula o una frase podia ser una manera d'incloure més informació en un text tan curt. Així van néixer els emojis: un llenguatge universal que va començar amb dos-cents símbols (amb el del cor com a primera mostra) i que s'ha convertit en un fenomen que ha arrelat arreu del món.

Els animadors Eric Siegel i Anthony Leondis van tenir clar un bon dia que calia realitzar un film animat on aquests símbols esdevinguessin els personatges principals del seu relat. D'aquesta manera, Emoji ens introdueix a l'interior dels telèfons mòbils per fer-nos descobrir tot un món -una ciutat anomenada «Textòpolis»- on aquests personatges viuen i treballen. Tots tenen una sola expressió facial i perfectament assimilada la seva funció: des de la ballarina de flamenc fins al gelat de cucurutxo passant per la inevitable tifarada.

Tots excepte en Gene, el qual va néixer amb una defecte tècnic que li provoca canviar la seva expressió de manera descontrolada. Disposat a convertir-se en un emoji normal, demana ajut al seu millor amic, «Xoca aquests 5», i a la famosa Rebel, un emoji especialista en codi. Tots tres s'embarcaran en una èpica «app-ventura», en què se submergiran per les profunditats del telèfon i les seves diverses aplicacions (des del «Spotify» fins al «Candy Crush»), per trobar el codi que solucioni el problema d'en Gene.

Després de treballar en diversos projectes animats com Igor o la segona entrega de Lilo & Stitch, Emoji pot esdevenir el salt definitiu a la primera línia de l'animació del director Tony Leondis, ja que Sony Pictures -la productora- ha posat tota la carn a la graella per tal que aquest film es converteixi en una de les sensacions animades de la temporada.