Ja des del seu prometedor debut amb Jump tomorrow, el cineasta Joel Hopkins va mostrar una notable destresa dins del gènere de la comèdia dramàtica amb aires romàntics. Titols com Nunca es tarde para enamorarse o Un golpe brillante no només van confirmar aquesta virtut, sinó que també ens oferiren la predilecció del cineasta per traslladar aquests relats al voltant de protagonistes madurs, tot concedint un to crepuscular en les narracions i del qual també en beu la seva darrera proposta.
Amb la traducció no massa enginyosa però eficaç (si més no, a l'hora de posar-nos en el context d'un títol original que pren el nom del parc londinenc de Hamstead on es desenvolupa el relat) de Una cita en el parque, el film ens presenta a l'Emily Walters, una vídua que viu als afores del barri de Hampstead i al costat del gegantí i tranquil parc homònim. L'Emily, des que va morir el seu marit, és incapaç de centrar-se en coses que requereixin la seva atenció, ja siguin més banals com mantenir en ordre el seu apartament, o més problemàtiques com estar al dia de les seves finances o la relació amb el seu fill Philip. A pesar del suport que li ofereix la seva amiga Fiona, no pot evitar que la seva vida segueixi esfondrant-se, fins el dia que observa com un home que habita una atrotinada cabana és atacat per una banda professional de pinxos. Arrel d'aquest incident, l'Emily iniciarà un subtil apropament envers la figura d'aquest misteriós veí, un fet que la durà a conèixer les veritables intencions que tenien el seus assaltants i, sobretot, a sentir una profunda atracció amorosa que intueix mútua.
Amb una parella protagonista formada pel sempre solvent Brendan Gleeson i la sovint irritant Diane Keaton, Una cita en el parque compta amb un grup de secundaris format per, entre d'altres, Lesley Manville (actriu habitual en el cinema de Mike Leigh) i de Simon Callow, el qual, a pesar de la seva extensa filmografia, encara se'l recorda per la seva interpretació a Cuatro bodas y un funeral.
