El doble, l'altre, la dualitat existent en un mateix, tot plegat conceptes que poden unir-se amb el concepte alemany Doppelgänger, i del qual el cinema n'ha donat bona mostra al llarg de la seva història. Possiblement el cineasta que més bé va plasmar aquest concepte fou Alfred Hitchcock amb la seva inoblidable Vértigo, i bona part dels cineastes que begueren de les influències del mestre del suspens també volgueren retre-li homenatge amb films inspirats en aquest mateix concepte: des de Brian de Palma amb Hermanas fins a Roman Polanski amb El quimérico inquilino, passant per David Cronenberg amb Inseparables.
François Ozon, tot i ser un cineasta que se sap moure per multitud de gèneres, sempre s'ha sentit atret pels relats on la intriga i la introspecció psicològica dels personatges n'esdevenen elements cabdals. Com un altre deixeble de Hitchcock amb ànsies de retre homenatges, Ozon proposa a El amante doble un intens thriller psicològic protagonitzat per una jove anomenada Chloé que s'enamora del seu psicoterapeuta mentre aquest la tracta per les contínues depressions que pateix. Tot i que, en principi ell només pretén mantenir una relació estrictament professional, al cap d'uns mesos acorden a anar viure plegats i iniciar una relació sentimental. Serà llavors quan la Chloé descobreixi que en Paul té un germà bessó, el caràcter del qual és totalment antagònic a l'amabilitat i dolçor que desprèn ell. A partir d'aquest moment, s'establirà una relació a tres bandes on la integritat de la pròpia Chloé fins i tot es posa en perill.
Protagonitzada per dos intèrprets habituals en la filmografia d'Ozon (Marine Vacht -descoberta pel director a Joven y bonita- i Jérémie Renier - Potiche, Los amantes criminales-), El amante doble compta també amb la presència de Jacqueline Bisset i està basada en la novel·la Life of the Twins, escrita per l'autora nord-americana Joyce Carol Oates.
