Una història

No sabem si fou a causa d'una il·luminació o epifania, però el cas és que la filmografia de la cineasta Kathryn Bigelow va establir un punt i apart l'any 2008 amb la realització d 'En tierra hostil, film que, d'altra banda, l'hi atorgaria un prestigi que no havia assolit fins aleshores. Després d'una carrera marcada per la confecció de solvents films d'acció a la recerca de reconeixement comercial, l'aparició en la vida professional de la cineasta del guionista i productor Mark Boal (responsable del relat de la mai prou reivindicada En el valle de Elah) permet potser aclarir el profund canvi de rumb citat anteriorment. Posseïdora d'un innegable pols narratiu a l'hora de desenvolupar els seus relats, Bigelow va començar a partir d'aleshores a fonamentar-los a través d'un discurs ambiciós i incisiu, allunyant-se de films d'impecable factura però al capdavall estèrils per abraçar un marc narratiu que, en el seu cas, indagués en els aspectes més foscos que han registrat els darrers anys de la història dels Estats Units. La guerra de l'Iraq a En tierra hostil o la captura i mort d'Osama Bin Laden a La noche más oscura (2012) -ambdós amb guió i producció del citat Mark Boal- marquen el camí que condueix a Detroit, el seu darrer film, i on la cineasta desplaça a l'espectador als disturbis racials de finals dels anys seixanta per a relatar un dels episodis més tètrics i desconeguts que es produïren al llarg d'aquest anys de reivindicació i violència. D'aquesta manera, Detroit ens situa a l'estiu de 1967, quan la policia va dur a terme una batuda al Motel Algiers, al carrer 12th Street Riot de Detroit, en l'estat de Michigan. Aquesta incursió policial -i aparentment rutinària- va esdevenir finalment un brutal atac contra la població negra que va acabar amb la mort de tres homes afroamericans, mentre que altres set van rebre brutals cops, tots ells pel simple fet d'estar en el lloc i moment equivocat. Aquests successos van desencadenar uns violents disturbis racials que van assolar la ciutat nord-americana durant cinc dies i que van acabar amb quaranta-tres morts i múltiples danys materials, constituint-se com un dels aixecaments ciutadans més grans i violents en la història dels Estats Units.