Corre el 4 de setembre de 1990. A la localitat fronterera de Portbou apareix el cos d'una jove, vestida de blanc, penjada d'un arbre limítrof al cementiri. Les sandàlies a un costat, col·locades en ordre, i el fet que no es troba en ella cap signe de violència, portaria als forenses i investigadors a formular la tesi del suïcidi. Qui és la víctima? 27 anys després encara espera que algú reclami el seu cos on encara descansa, embalsamada en el nínxol número 134 del cementiri de Figueres com a NN: No Name.

La història, verídica, és el punt de partida amb el qual l'escriptor Rafael Jiménez reconstrueix en la ficció una novel·la que enganxa, i la història de la jove, el que li hauria pogut passar, gira entorn de les activitats de la màfia, el tràfic de drogues i de persones, trufat tot això en un còctel de corrupció política, situació que posarà les coses difícils a Garibaldi, l'investigador que decideix indagar i portar el cas fins al final.

Si en la seva primera novel·la, Inchaurrondo Blues, es va centrar en el terrorisme d'ETA, i en la segona, El Blues de Garibaldi, es va endinsar en el fenomen gihadista, Rafael Jiménez completa trilogia descrivint l'odi sobre els més febles, en aquest cas les dones.

«L'odi és el que acabarà amb l'espècie humana. No serà el canvi climàtic o algun desastre natural (que hi contribuiran, sens dubte), serà l'odi entre els éssers humans», assegura Jiménez, qui comparteix professió en les lletres amb la de ser inspector de la Policia Nacional. «Aquest odi que ens acompanya al llarg de la història per qüestions invocades pels propietaris de les nostres vides. És a dir, per les religions que tracten de salvar-nos i per la classe política que no només no resol els problemes, sinó que els crea. El seu poder, el de l'odi, és similar al d'una bomba nuclear inoculada suaument».

«A les comarques de Girona hi ha desenes de cadàvers sense identificar, els anomenats NN (No Name), possiblement és una mitjana similar a altres comarques de Catalunya o Espanya o fins i tot Europa, però la seva imatge idíl·lica contribueix a històries negres en què el paisatge pren una especial rellevància», comenta Jiménez. «El mar, la tramuntana, els locals de contactes, el turisme d'alt standing hi contribueixen. I cal no oblidar successos com el de la núvia penjada o el més recent misteri del pantà de Susqueda, que encara són casos sense resoldre».

El municipi de Portbou, l'escenari de La núvia morta al país del vent, i tot l'Alt Empordà, amara la novel·la amb imatges úniques. «Crec que el vent, el caràcter una mica sec dels seus habitants, els penya-segats al costat de turons, els locals de contactes i la solitud d'alguns paratges idíl·lics, la converteixen en la comarca més bella que jo conec», assegura l'autor. «Però hi ha un punt de misteri que l'envolta, com si fos una rosada matinal que ho impregna tot».

Des que Rafael Jiménez es va assabentar del cas de la núvia penjada a Portbou, i va veure les fotografies que es conserven, es va sentir atrapat. Com era possible que aquesta bella i jove dona hagués decidit posar fi a la seva vida? I el pitjor de tot és que ningú la va reclamar. «Ara que hi penso potser va ser això, la solitud de la seva vida», comenta l'escriptor preguntat pel misteri que encara envolta aquell cas.