L'any 1957, el matrimoni afroamericà format per William i Daisy Meyers va decidir instal·lar-se a viure en un barri als afores de Pensilvania, una decisió aparentment anecdòtica si no fos pel fet que el barri estava habitat en la seva majoria per famílies blanques de classe mitjana i alta. En un ambient on la discriminació racial estava a l'ordre del dia, els Meyers ben aviat es van veure sotmesos a tota mena d'amenaces i coaccions per tal que marxessin d'allà, episodis tots ells narrats en el documental que la seva pròpia filla va filmar aquella mateixa època amb el nom de Crisis in Levittown.

A finals dels anys vuitanta, els germans Coen van començar a elaborar un guió que partia d'aquesta història real, però les circumstàncies feren que aquell relat es quedés en un calaix fins avui en dia, quan l'actor i director George Clooney es va interessar a dur-lo finalment a la gran pantalla després d'haver-ne vist també el documental.

El resultat de tot plegat és Suburbicon, un film que mescla les inquietuds socials i polítiques que sempre ha mostrat Clooney (des del seu debut amb Confesiones de una mente peligrosa fins a Los idus de marzo i passant per Buenas noches, y buena suerte) amb el to sovint passat de voltes que normalment tenen en ment els germans Coen (i sobretot que tenien a finals dels anys vuitanta, amb títols com Arizona Baby), per rematar-ho amb un transfons de cinema negre en el moment en què un assassinat passa a primer pla del relat. D'aquesta manera, el contrapunt al matrimoni Meyers el portaran la parella formada per un agent d'assegurances anomenat Gardner i la seva dona Rose, els quals aparenten totes les virtuts dels blancs de classe alta que habiten al barri però que ben aviat mostraran el seu transfons més venjatiu i carregat de prejudicis. Mentre Matt Damon i Julianne Moore s'encarreguen de donar vida a aquesta darrera parella (i Moore per partida doble, ja que també interpreta a la germana bessona de la Rose), en el repartiment de «Suburbicon» també hi apareixen Óscar Isaac, Leith M. Burke ( La vida en piezas, Eastsiders) o Glenn Fleshler ( El año más violento).