Les festes de Nadal són una ocasió perfecte per fer turisme a prop de casa. Un bon lloc on anar és als Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, tal com proposa el llibre 50 racons emblemàtics de Jordi Bastart, publicat per Cossetània Edicions.

Es tracta d'uns jardins situats al paratge del mateix nom, sobre un penya-segat, a prop de la platja de sa Boadella. Són una estupenda combinació de natura, art i arquitectura, una veritable mostra de l'esperit que va formar el moviment noucentista a Catalunya del qual Eugeni d'Ors va ser portaveu brillant.

El disseny dels jardins de Santa Clotilde va ser encarregat pel marquès de Roviralta a l'arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí. L'artista recuperà així l'esperit renaixentista italià d'altres jardins cèlebres, com els de Villa Medici, Villa Borghese i els de Boboli, a Florència, ciutat font d'inspiració en aquells temps.

Tal i com relata Bastart en el seu llibre, les escultures apareixen al llarg de tot el passeig i es barregen amb l'aigua i una vegetació típicament mediterrània. Hi destaca el grup de sirenes de bronze de l'escultora Maria Llimona, que es pot veure a l'escala principal, i una col·lecció d'estàtues de marbre d'estil neoclàssic.

Lloret ha esdevingut un dels grans centres turístics de la Costa Brava. El passeig de Mar és on es troben els edificis més emblemàtics, tots ells de la segona meitat del segle XIX, com per exemple la Casa de la Vila (1872), juntament amb notables cases d'estil neoclàssic, eclèctic, modernista i noucentista, que formen un conjunt força harmoniós. Darrere hi ha el nucli antic, amb carrerons tortuosos que conserven alguns edificis dels segles XVI al XVII. L'església parroquial de Sant Romà, acabada el 1522, ha estat molt modificada i, entre els anys 1910 i 1917, se li van afegir dues capelles laterals, la del Baptisteri i la de del Santíssim, obra modernista de Bonaventura Conill. La portada és gòtica i el campanar té elements d'època romànica.

Al Museu del Mar es pot fer un viatge per la història de Lloret i la seva vinculació amb el mar, i a la vegada reviure la petjada dels indians que van anar a fer fortuna a Amèrica.