La por no s'atura

Molt probablement ja se'n hagi fet algun, però caldria veritablement un estudi en profunditat del que ha aconseguit la productora Blumhouse en els seus poc més de deu anys de vida. Partint de pressupostos mínims i amb relats sempre apuntant a les pors més intrínseques de tots plegats, aquesta marca de fàbrica creada per Jason Blum ha aconseguit autèntics miracles de taquilla. Gràcies a la col·laboració d'Universal Pictures en l'àmbit de la distribució, films com The Purge o Sinister i les seves posteriors entregues s'han convertit en títols altament rendibles, sense superar, això si, el miracle que va suposar Paranomal Activity, primer film de la productora, que amb un pressupost de només quinze mil dòlars va esdevenir el film més rendible de la història del cinema amb els seus gairebé dos-cents milions de dòlars recaptats. Insidious forma part també d'aquesta nòmina de grans èxits, amb dues primeres entregues que van tenir el sempre efectiu James Wan (autor d'un mite del terror contemporani com Saw) rere la càmera i sempre amb Leigh Whannell com a guionista de tota la nissaga. En el cas de La última llave, el relat torna a prendre com a referent, tal com va succeir en la tercera part, el personatge de la mèdium Elise Rainier, la qual és capaç de posar-se en contacte amb els morts i lluitar contra els esperits demoníacs, i que s'enfronta en aquesta ocasió a aterridores aparicions que tenen lloc a Nou Mèxic, en la que fou la seva antiga casa familiar. Amb l'objectiu d'ajudar una família acabada d'instal·lar-s'hi, la parapsicòloga haurà de valer-se de les seves habilitats per purgar aquesta casa dels esperits tenebrosos.