L'ideal, lluitar contra el feixisme. Per a això George Orwell no dubtaria a allistar-se al front republicà de la Guerra Civil espanyola. Sortiria viu de miracle, ferit al coll per una bala que el va travessar de banda a banda. La conflagració seria l'inici d'una constant en la seva obra: la lluita per la llibertat i contra el totalitarisme.

matías crowder

Les banderes vermelles de Barcelona onejant de tots els balcons, els trens atrotinats i plens de soldats mal vestits, que s'arrossegaven cap al front; els pobles grisos, assolits per la guerra, que els surten al pas als soldats, les gèlides trinxeres. Fins i tot en el seu llit de mort George Orwell mantindria viva la imatge d'aquell temps en què va decidir allistar-se com a soldat republicà i viatjar a Catalunya per defensar un ideal.

Citades en les pàgines dels capítols d' Homenatge a Catalunya, crònica dedicada a Barcelona i els seus dies a la ciutat, es tracta d'una de les parts més intenses i interessants d'Orwell a Espanya. Llibre publicat per primera vegada a la Península, el text és rescatat de l'oblit per Tusquets Editors com un dels testimonis més importants sobre la Guerra Civil, ni més ni menys que de la ploma de l'autor de La rebel·lió dels animals.

És un Orwell encara jove que desitja distanciar-se de tots aquells intel·lectuals que, si Anglaterra natal, es veuen obligats a posar-se d'un costat o de l'altre del conflicte civil que envoltava Espanya. Desitjós de veure amb els seus propis ulls aquell suposat proletariat que aconseguia pujar al poder, i entrava en una guerra que marcaria per sempre la història d'un poble, s'enrotlla en la milícia del POUM. Lluitaria al front d'Aragó i, al seu retorn a la ciutat comtal, escaparia de miracle de les famoses Jornades de maig (1937) en què el comunisme es consolidaria en el poder. Un Orwell que més aviat que tard hauria de reconsiderar els seus supòsits, i l'experiència en el front marcaria tota la seva futura literatura.

«Es percebia a la ciutat l'aire maligne de la guerra. La ciutat presentava un aspecte caòtic i desolat, l'estat dels carrers i dels edificis era lamentable, les avingudes estaven mig a les fosques a la nit pels atacs aeris, gairebé totes les botigues estaven mig buides. Hi havia poca carn, la llet era pràcticament introbable, escassejava el carbó, el sucre i la gasolina. Fins i tot en aquell període les cues del pa feien diversos centenars de metres», comenta l'escriptor sobre la Barcelona d'aquell temps. «No obstant això, no hi havia atur i el cost de la vida era baixíssim. I per sobre de tot, hi havia fe en la revolució i en el futur» afegeix el mateix Orwell.

George Orwell passaria els seus dies a la caserna Lenin on, en teoria, havia de preparar-se per anar a la guerra. És un front tan desorganitzat que a la tropa només se li ensenya a desfilar, els soldats no veuen un sol fusell a tota la instrucció. Quan al final arriben les armes, ja a les trinxeres, es tracten de fusells vells, el que li toca a Orwell és un Màuser alemany de 1896: «tenia més de quaranta anys!», diu l'escriptor sorprès. Ja al front li crida l'atenció l'arribada de desertors feixistes. Perquè són els primers feixistes que veu en la seva vida i perquè l'enemic és tan semblant a ells mateixos.

El desencant polític, el rebuig a la manipulació de la història, la denúncia als vicis del nou règim, com la seva ànsia de llibertat, reflectits com una llavor a Orwell a Espanya, converteixen aquest llibre en particular en un valuós testimoni sobre la revolució espanyola i la lluita de classes. Greument ferit, Orwell aconseguiria sobreviure per deixar l'empremta del seu testimoni en el curs de la història.