A finals dels anys vuitanta, i amb el virus de la SIDA representant una plaga letal que s'acarnissava especialment entre la població homosexual, sorgiren diversos grups activistes arreu del món que, amb el nom d'Act Up, s'enfrontaren als governs i sobretot a les companyies farmacèutiques pel fet de no cobrir les urgents necessitats sanitàries dels milions de malalts seropositius.
Talment com passa en l'actualitat amb els antibiòtics, aquestes companyies no veien rendibilitat econòmica en el fet d'investigar nous fàrmacs per pal·liar els efectes de la malaltia.
Tot i que el primer Act Up va sorgir a Nova York l'any 1987, ben aviat es va estendre per diverses ciutats del món aquesta necessitat de crear un activisme actiu i un combat constant envers les farmacèutiques. 120 pulsaciones por minuto ens parla al voltant del grup que es va crear a París l'any 1989 i com comença a idear les diverses accions que, a mode de guerrilla, donin certa visibilitat a les seves demandes.
Representants governamentals i laboratoris farmacèutics són els principals objectius d'aquests activistes que es reuneixen i decideixen les seves accions de forma assembleària i que, d'altra banda, també mostren sovint desavinences entre ells pel fet que hi ha qui no està d'acord a forçar els límits i radicalitzar-se en excés.
Guanyadora del Gran Premi del Jurat en el darrer Festival de Canes, 120 pulsaciones por minuto està escrita i dirigida per Robin Campillo, cineasta que va assolir certa popularitat a França amb el seu film Les revenants (2003) i que ha esdevingut guionista de Laurent Cantet en les magnífiques El empleo del tiempo (2001) i La clase (2008).
