26 de gener de 2018
26.01.2018

«C'est la vie» · Una boda imperfecta

Els directors d'«Intocable» ens proposen una esbojarrada comèdia al voltant d'un casori en el qual tot surt al revés

27.01.2018 | 07:01

Els cineastes francesos Olivier Nakache i Eric Toledano van iniciar la seva trajectòria cinematogràfica a través de relats corals amb un to marcadament vodevilesc. Foren films com Aquellos días felices (2006) o Tellement proches (2009) els que constituïren un to narratiu que usava per damunt de tot la mala baba per marcar l'èmfasi en la hipocresia i les falses aparences de certa societat aburgesada. Tanmateix, l'èxit els va venir de la mà d' Intocable (2011), un film basat en fets reals que centrava el relat en la relació que s'esdevenia entre un aristòcrata paraplègic i el seu assistent, un immigrant d'un barri marginal acabat de sortir de la presó. Aquest nou element introduït com fou el del xoc social va afavorir cert continuisme en la seva trajectòria que es va plasmar amb Samba (2014), film que no va reeixir ni entre la crítica ni el públic i que molt probablement va fer prendre la decisió als cineastes de retornar a uns orígens amb els quals, com a mínim, s'hi sentien molt més còmodes.

El resultat d'aquest camí de tornada és C'est la vie, relat que introdueix l'espectador en els preparatius i la posterior celebració d'un casament de luxe en un château francès del segle XVIII. A l'epicentre d'aquest esdeveniment hi trobarem en Max, un expert i veterà organitzador d'aquesta mena d'actes que disposarà tot el seu perfeccionisme per tal que el convit i tot allò que l'envolta (cambrers, orquestra, menú, DJ o la decoració floral) resulti un èxit total. Naturalment, res surt com esperava i el Max haurà de fer mans i mànigues per tal que tot plegat no acabi en gairebé una batalla campal.

Tot i servir-se d'un elenc artístic força desconegut per la majoria d'espectadors, C'est la vie sí que compta amb un protagonista principal d'alt nivell com és Jean-Pierre Bacri, el qual, a més a més de la seva extensa trajectòria d'intèrpret, ha conreat una fabulosa tasca com a guionista a les ordres d'Alain Resnais ( Smoking/No Smoking, On connait la chanson) o de la seva parella Agnès Jaoui en films com Para todos los gustos o Como una imagen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook