16 de febrer de 2018
16.02.2018

Cinc terres de postal

Entre les roques de la costa nord-oest d'Itàlia neixen cinc petits pobles, les façanes plenes de color dels quals destaquen entre els marrons i verds del paratge costaner · Un viatge a les Cinque Terre

19.02.2018 | 07:19
Cinc terres de postal

El viatger ha de saber que no estarà sol. Són pobles minúsculs, però és tal la bellesa de l'estampa que componen els cinc, encaixonats a la costa de Ligúria, que un cop descoberta la seva existència és difícil resistir-se a visitar-los. Més al nord es troba Monterosso, seguit de Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. La línia que dibuixa aquesta zona del litoral italià és irregular, escarpada i rocosa. Les casetes acolorides s'han anat aixecant adaptant-se a les exigències de l'orografia. Les viles treuen el cap als penya-segats. Estan penjades. Amuntegades. En primeríssima fila per no perdre la remor de la mar, que ofereix un espectacle natural quan rugeix amb força i topa amb les roques.

El senderisme és una opció per recórrer Cinque Terre, però no l'única. En aquest viatge es pot pujar a bord d'un vaixell que surt de la Spezia i que atraca a Monterosso. Es triga aproximadament una hora i és una oportunitat per entendre per què aquests cinc, juntament amb Porto Venere, han estat declarats Patrimoni de la Humanitat. Magnífica és la vista des del mar. Una postal. Es baixa del ferri i ja no es torna a pujar perquè la tornada es fa en tren. Les vies del ferrocarril perfilen la costa i connecten els pobles, separats per un trajecte d'uns deu minuts. Es pot utilitzar la Cinque Terre Card, parar a cada vila, degustar el marisc, beure Spritz, banyar-se a Monterosso i comprar un gelato a Vernazza. Així s'agafen forces per a quan el tren arribi a l'estació de Corniglia.

El llogaret respira salnitre, però és l'únic d'aquests pobles que no està a peu de mar. Diminut, descansa a la part alta d'un cingle envoltat de vinyes. El paisatge que es descobreix en anar pujant les escales anima a no abandonar i a arribar fins a l'últim esglaó. La baixada costa menys. De nou, el tren devora les vies fèrries. Un cop a Manarola, costa entendre aquest paisatge tan pintoresc sense escenes tan quotidianes com una veïna estenent llençols blancs a la seva finestra. Manarola i Riomaggiore estan unides per la Via dell'amore. I en arribar al final et quedes enamorat d'aquestes coquetes cinc terres. No oblidi el calçat còmode, el vestit de bany i la càmera. Decidir què fer amb tantes i tantes fotos que segur prendrà ja és cosa seva. L'adverteixo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook