Gerard Sala
Casa de la Paraula, Santa Coloma de Farners. Carrer Prat, 16 H Del 12 de febrer al 12 de maig. De dilluns a dissabte de 10 a 13.30 h. De dijous a dissabte de 17 a 20 h.
L´espai físic és sempre una metàfora de l´espai mental. Si acceptem aquesta màxima, aleshores també estarem en condicions de copsar la naturalesa física i metafísica de qualsevol pintura: com si es tractés d´un tauler de joc, d´un mapa o d´una carta astral, la seva doble naturalesa (la «doble flama» de la que parlava Octavio Paz) és, per sobre de qualsevol altra consideració, un reflex de la nostra.
Gerard Sala, en aquest sentit, no defuig la matèria sinó que la transcendeix (aprofundint-hi): justament per això l´artista de Tona pot parlar-nos del Feng Shui i de l´harmonització de les energies que conflueixen sempre al nostre entorn a propòsit d´alguns objectes i d´un recipient que conté sal i monedes. Les seves digressions taoistes o les seves referències al Zen, en tot cas, no ens haurien de despistar: si entenem per pensament occidental només la tradició analítica (Parmènides, Aristòtil o Kant, per exemple) aleshores Orient ens pot resultar un perfecte desconegut; però si recuperem la nostra tradició dialèctica, gnòstica o panteista, aleshores el pensament místic deixa de ser una moda exòtica per convertir-se en part indestriable de la nostra pròpia realitat cultural. Des de l´«Àpeiron» d´Anaximandre, el «Logos» d´Heràclit i dels estoics, el «Déu o Naturalesa» de Spinoza o l´«Esperit absolut» de Hegel, fins a el «Englobant o circumdant» de Jaspers, el nostre «pensament autòcton» ha aspirat a una idea d´unitat que ha de contenir la diversitat de productes imaginables, l´afirmació i la negació, el singular i el plural. Gerard Sala sap que les fronteres només són una convenció política que no té res a veure amb la realitat del pensament.
Des de la butaca del seu estudi, immòbil, Sala fa bona la màxima de Lao-Tse sobre la no acció: «El moviment vens al fred i la quietud vens al calor. En la quietud pura es troba la rectitud del món».
