Tom Perrotta se submergeix en l'actual societat de les aparences per descriure, en una novel·la tan brillant com irònica, la profunda decepció que s'amaga darrere del miratge de modernitat de la classe mitjana americana.
matías crowder
La vida de la senyora Fletcher ja no tornarà a ser la mateixa. Impossible després que el seu únic fill Brendan hagi marxat a la universitat. Divorciada, amb poc més de quaranta anys, habitant d'una plàcida ciutat de New Jersey, acomodada en la gerència d'un geriàtric, la seva vida serà l'eix des del qual Tom Perrotta (New Jersey, 1961) construirà una història tant actual com commovedora, reflex de la societat en la qual és més important aparentar la felicitat a través de Facebook que ser feliços.
La imatge escollida per l'editorial Libros del Asteroide per a la portada és un bon resum: una dona en una butaca, cap per avall i sense desenganxar la vista del mòbil. Perrota sap furgar en la quotidianitat, ensenyar en un resum de conductes tant modernes com habituals, com la recurrència a les xarxes socials o la pornografia, aquella bombolla social tan pròpia d'una societat on la decepció i aparença són els pivots del dia a dia.
Famílies per mòduls, la solitud, la sensació vertiginosa de veure's superada pel temps, que el futur es converteixi en present sense que ella estigui encara preparada, són els seus temes més urgents. Gent normal, com Fletcher o Amanda, la seva empleada al geriàtric, romanen parapetades en un treball davant del desconcert total de la vida, evitant fins i tot els caps de setmana, la llibertat els fa pensar en què han fet amb els anys que els ha tocat d'existència.
Les maneres d'escapar a aquesta pressió són, també, d'allò més variades, com el que un temps enrere feia servir Amanda, «follar i emborratxar-se fins a agafar una depressió de cavall». Millor, per això, la vida d'una «monja moderna» en aquests treballs sense sentit on «et paguen per escalfar el cul en una cadira, no per la qualitat de les teves idees o per l'eficàcia del treball realitzat». O deixar-se endur pel món de la pornografia, hàbit que sorprendrà la protagonista.
La decepció no és només el pa de cada dia de la gent gran. El fill de la senyora Fletcher, en els seus primers dies a la universitat, aviat s'adonarà que la idea que tenia de la seva nova vida supera amb escreix una realitat que li sembla plana en excés. Els somnis de gresques interminables, múltiples relacions amoroses i fer el que a un li vingui de gust en tot moment, molt aviat es toparan amb una realitat universitària molt diferent de la seva superpoblada imaginació.
Sexe i sense sentit en l'era digital formen la punta de llança d'una sàtira de la vida actual, un escàner a cos complet dels temps que corren per a un dels grans escriptors americans contemporanis. Marcada per la síndrome del niu buit, la senyora Fletcher, que havia fet seva la vida familiar, veu amb certa preocupació que tot allò en el que ha cregut se li dibuixa en el present com imposicions pròpies i que, per bé o per mal, aviat acaben. El buit del niu és per a ella el buit de la vida mateixa que cal omplir amb el que sigui, de manera urgent.
Tom Perrotta ja era un escriptor de renom quan va aconseguir fama global a causa que els seus llibres es van bolcar tant a la pantalla petita com la gran. Entre ells Election (1998) i Juego de niños (2004) -pel guió va estar nominat a l'Oscar- i The Leftovers (2011), que es va convertir en una reeixida sèrie de la plataforma nord-americana HBO.
