Setembre de 1982 a Buenos Aires. L'assassí Ricardo Megnolo s'acaba de cobrar una altra vida a menys de dos-cents metres del restaurant on entra a sopar aquesta nit. És el quart taxista assassinat en menys d'una setmana amb el mateix mètode. Un tret al clatell des del seient de darrere.

Estranyat, assegut a la taula veu com se li enganxen els coberts a les mans i, com que es tracta de metall, es pregunta: «Estic magnetitzat o què?». Però el seu magnetisme cap als coberts es deu a la sang amb la qual s'ha tacat les mans, els pantalons i la jaqueta. La sang seca és enganxosa. Es tracta del restaurant Dos Hermanos del barri de Mataderos, ni més ni menys que un dels paradors elegits pels taxistes que busquen el culpable per cel i terra. Diuen que tenen una soga per penjar del coll de l'Obelisc de la ciutat quan l'atrapin.

Pertobador i addictiu, amb aquella mateixa força que atrau i que repèl dels imants, Busqued construeix un llibre que escapa a les classificacions habituals de gènere. És una llarga entrevista amb preguntes i respostes o és una novel·la amb testimonis en primera persona? Poc importa ja que el lector, immediatament, es vegi magnetitzat pel relat de Ricardo Megnolo. Seran les paraules de l'assassí qui confessarà en presència de Busqued, escriptor que es converteix en testimoni, tota la seva vida. Aclaparat pel record d'una mare colpidora i espiritista i un pare absent, una vida solitària dormint per períodes prolongats al carrer, per algun motiu troben el detonant enfront d'aquestes quatre vides que es cobren a l'atzar, en uns assassinats que mantenen en suspens la policia.

Construït a partir d'enregistraments d'entrevistes, documents forenses i retalls de diaris, Magnetizado centra la seva visió en el més valuós de la història, la paraula del seu propi protagonista. Després de recórrer diverses institucions penals i psiquiàtriques, i haver estat classificat i desclassificat en multitud de variants psíquiques criminals, Carlos Busqued entrevista a fons el temible assassí a la recerca d'aquell costat fosc que per al mateix homicida resulta un misteri.

Una pregunta sorgeix del relat quan l'assassí, després de matar un dels taxistes, veu una mirada observant. En realitat, és el seu propi reflex en el mirall del retrovisor, però alhora, no és ell. És una espècie de doble que l'imanta?

Carlos Busqued va sacsejar la literatura argentina amb Bajo este sol tremendo, una història crua que va ser finalista del prestigiós premi Herralde (2008). I qui esperés durant tot aquest silenci editorial una nova publicació del mateix estil, pot fer-ho assegut, ja que Busqued sembla esquiu a repetir, malgrat l'èxit i les crítiques aconseguides amb una novel·la demolidora que descrivia la cruesa i aquesta perpètua intempèrie de l'interior d'Argentina.

Format a la província de Còrdova, en la carrera d'Enginyeria amb Especialitat en Metal·lúrgia, que després va passar per Lletres, Busqued va desaparèixer del circuit provincial per exiliar-se a Buenos Aires, aprofitant un càrrec a l'editorial de la UTN. Va produir els programes de ràdio Vidas ejemplares, El otoño en Pequín i Prisionero del Planeta Infierno. Va col·laborar en la revista El ojo con dientes i actualment imparteix classes a la UTN i escriu el seu bloc: borderlinecarlito.com.