Peter Rabbit és un conill sense por que fa la vida impossible a un granger perquè s'alimenta sistemàticament del seu hort. Ara finalment disposa d'una aventura cinematogràfica que combina imatge real i CGI, i que intenta modernitzar els plantejaments dels llibres de Beatrix Potter.

El film està obtenint un èxit notable a les taquilles nord-americanes, però ha dividit la crítica: hi ha qui valora la seva emancipació dels textos i els intents de portar el personatge a un terreny més eixelebrat i iconoclasta, però també hi ha qui l'ha menyspreat pel que considera una traïció a l'esperit de Potter. En tot cas, alguna cosa ha de tenir de bo venint del director Will Gluck, que ha demostrat el seu domini de la comèdia d'embolics en films com Rumores y mentiras o Con derecho a roce. La seva versió del musical Annie millor deixar-la de banda.

Peter Rabbit preserva l'esquema argumental dels llibres: el conill, disposat a no deixar els seus amics sense aliments, se les empesca cada dia per assaltar l'hort d'un antipàtic granger. Però en la descripció d'aquest últim comencen els canvis. El senyor Fisher dels contes és aquí un jove de ciutat que s'entesta a fer veure que és capaç de viure al camp, i les coses donen un tomb quan coneix l'encantadora Bea. Mentre ella adora els animals que envolten la granja, Fisher fa tot el que està a les seves mans per evitar que entrin a l'hort. I és clar, el que comença com una trapelleria quotidiana acaba en una veritable guerra. La pel·lícula, visualment molt treballada i plena de referències cinèfiles, destaca pel seu planter d'humans, encapçalat per Domhnall Gleeson, Rose Byrne i Sam Neill, però també de veus d'animals, format per James Corden, Sia, Margot Robbie, Elizabeth Debicki, Rachel Ward, Bryan Brown, David Wenham i Daisy Ridley.