Paisatges per anticipació és una exposició creada específicament per al Museu de la Mediterrània i l´artista hi fa presents una multitud d´elements relacionats amb el territori en el qual s´inscriu. A través de la poesia visual, treballada des de diferents mètodes, Pierre d. la efectua una transferència de mirada cap al paisatge empordanès, encomana la seva fascinació per aquest territori.
La recollida d´objectes trobats, presentats a la sala fora del seu context, expressa el vessant més directe d´aquest lligam. L´artista s´emporta el paisatge a casa o, més ben dit, a la feina. Llavors, el manipula per fer-lo visible a través de les seves partícules inconnexes. Es podria dir que provoca en els objectes la seva capacitat per descriure el seu entorn original, gairebé com un procés de síntesi en què la part explica el tot.
Més que el tot, de fet, ja que les possibilitats es multipliquen en aquesta desaparició del paisatge, de manera que aquest esdevé un producte de la imaginació, un espai mític i oníric. D´alguna manera, la instal·lació i el treball gràfic despleguen dos tons diferents compresos en els propis objectes i en el paisatge com a tema; així com la instal·lació audiovisual, elaborada amb la col·laboració de les artistes Rita Andreu i Antuán Duchamp, convida a la contemplació i a la invocació dels sentits, la melancolia i la idealització, l´obra gràfica tomba cap a un to juganer i conceptual. Semblaria que, en definitiva, Pierre d. la busca explorar exhaustivament totes les possibles formes d´emoció artística respecte del paisatge.
El cas és que ho fa sense trencar l´harmonia que respira el conjunt, subjecta a l´actitud compartida de la poesia, de caràcter marcadament surrealista que no per això s´allunya innecessàriament de la realitat. Amb una progressió de sensacions i idees concentrades, l´efecte és el d´haver vist un poema compost de tres estrofes, escrites cada una en una llengua diferent.
