Les pel·lícules Dwayne Johnson són un gènere en si mateix. No només perquè generalment són molt entretingudes i se sustenten en el seu inqüestionable carisma, sinó perquè, sigui quin sigui el seu argument, tenen el do de saber dirigir-se a tot tipus de públic. A Proyecto Rampage repeteix amb el seu director a Viatge al centre de la Terra 2: L'illa misteriosa i San Andrés , Brad Peyton.

Al film, Johnson interpreta un primatòleg que va descobrir un goril·la blanc amb una estranya anomalia genètica. Les proves que li fan provoquen que l'animal tingui un creixement desmesurat, i aviat descobreixen que altres bèsties del seu entorn també han patit mutacions genètiques. El Govern decideix controlar dels animals per mirar de trobar-los aplicacions militars, però durant el trasllat aconsegueixen escapar i campen sense control pel centre de Chicago. Ajudat d'una col·lega científica, el protagonista haurà de posar a prova la seva relació amb el goril·la per poder lluitar plegats contra la resta de bèsties gegantines, que provoquen caos i destrucció per allà on passen.

Com a San Andrés, Johnson i Peyton s'entreguen a una enlluernadora successió de set pieces catastròfiques que, si bé no fan pinta de voler aportar grans novetats al gènere, sí que tenen la suficient perfecció tècnica com perquè l'audiència vulgui aplaudir cada ocurrència visual. Un dels plats forts de Proyecto Rampage és el seu notable repartiment; al costat de Johnson trobem noms tan solvents com els de Naomie Harris, Jeffrey Dean Morgan, Joe Manganiello, Marley Shelton, Jake Lacy, Jack Quaid i Malin Akerman. Aquest mateix estiu Johnson estrenarà una altra pel·lícula que uneix acció i catàstrofes: El rascacielos.