La intensa i una mica turbulenta història d'Eslovàquia durant segles, al cor d'Europa, ha sembrat el país de desenes de castells. Està clar que també té altres nombrosos encants: parcs naturals, coves fascinants, muntanyes nevades, rius cabalosos i un notable patrimoni històric. Tot això pot descobrir-se si s'intenta visitar algunes de les seves fortaleses, on no falten fantasmes o vampirs... Potser per això va seduir il·lustres viatgers com Jules Verne o Hans Christian Andersen.

Bratislava, una talaia sobre el Danubi

Res més lògic que començar la ruta per la capital, Bratislava. Ja al centre, dalt d'un turó i a la vora del Danubi, es troba el castell que ofereix un paisatge únic ja que també es pot observar un bon tros del riu Danubi. El castell de Bratislava va començar a construir-se al segle IX, després de l'arribada dels eslaus. Al segle XIII, va resistir l'atac de les hordes mongols. Amb l'ocupació d'Hongria per les tropes otomanes al segle XVI, la reialesa hongaresa va haver d'establir-se a Bratislava, i el castell va passar a ser part de la seva cort. Durant aquest segle, el rei Ferran I d'Habsburg va encarregar la seva remodelació a arquitectes italians, els qui li van donar un toc renaixentista, i després, al segle XVII, el castell va passar per una reconstrucció que li va atorgar l'estil barroc que llueix avui. Posteriorment, al segle XVIII, la reina Maria Teresa d'Àustria va remodelar l'interior, amb estil rococó. Va ser seu d'un seminari per a sacerdots catòlics, després alberg de soldats austríacs i italians, fins que un devastador incendi va deixar la fortificació en ruïnes, estat en el qual es va mantenir fins a mitjans del segle XX. Durant el procés de reconstrucció, els habitants de Bratislava van començar a apreciar més el seu valor. Tant va ser així, que la Constitució de la nova república independent d'Eslovàquia va ser signada al castell el 3 de setembre de 1992.

Orava, el castell del vampir

Considerat com un dels castells més impressionants d'Eslovàquia, va ser construït durant el segle XIII. Moltes escenes de Nosferatu, el vampir (1922) van ser gravades en aquest lloc. El seu disseny original era d'estil romàntic i gòtic, i va anar derivant cap a un renaixentista i neogòtic. La seva posició a la part alta d'un cingle ha donat lloc a diverses llegendes. Una d'elles explica que un tal Marek va arribar a Orava i va veure l'impressionant penyal sobre el riu on està en l'actualitat el castell i va dir: «així m'hagi d'ajudar el mateix diable, jo construiré un castell al cim d'aquest penyal». No havia acabat de parlar i al costat d'ell va aparèixer el diable i li va oferir la seva ajuda per complir el seu somni. L'ajuda no era gratis: el diable buscava la seva ànima. Marek va proposar que si li construïa un castell en el punt més alt amb enormes habitacions en 7 dies i 7 nits podria emportar-se la seva ànima en 77 anys. En veure l'avanç de les obres Marek es va espantar, va resar i va demanar ajuda a Déu. El diable va seguir treballant i l'última nit havia de portar una gran roca molt pesada. Quan gairebé ja estava va escoltar el cant del gall. Era el matí del vuitè dia. En el seu enuig va tirar la roca al riu. Fins al dia d'avui aquí es troba i la gent l'anomena la roca de Marek.

El castell d'Spis, el més gran d'Europa Central

Enfilat a la part alta d'una penya que domina orgullosament la vall, les ruïnes de la Fortalesa d'Spis figuren entre els conjunts de fortificació medievals més extensos d'Europa Central. S'estén sobre una àrea de quatre hectàrees, en els cinc patis es conserven ruïnes dels segles XIII a XVIII. A l'estiu les seves romàntiques ruïnes serveixen de marc de diversos festivals medievals. El seu aspecte és fantàstic i sembla el marc ideal per a rodar pel·lícules com Dragonheart, que es va fer aquí. Una audioguia gratuïta explica les seves històries d'amor i bogeria, desesperació i desaventuras, crims i esdeveniments històrics. Spis va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1993. No és fàcil de visitar ja que es troba allunyat de la capital eslovaca i lluny de grans atraccions turístiques, encara que es pot incloure en un tour per les belles esglésies de fusta del Nord-est d'Eslovàquia. El castell s'està reconstruint, així que l'entrada està «sota la seva pròpia responsabilitat».