Llucia Ramis combina amb total encert una història de família amb la crònica de corrupció de les últimes dècades i un atles sentimental en primera persona. Es tracta de Les possessions , premi Llibres Anagrama de novel·la en català.

matías crowder

Potser el més cridaner de la nostra generació és que tot ho transformem en zona de confort. Encara que sigui zona de guerra. Relacions, amistats, treball, família. Furgues una mica i després de la primera aparença, la zona de confort és una postal inventada. Però necessitem aquesta idea. El segon és una gran vinculació amb les nostres possessions. És com si com més tinguéssim, més poguéssim romandre en aquest món. Aquesta zona de confort fonamentada sobre totes aquestes possessions a què ens aferrem durant la nostra vida. Entre aquests dos eixos, i molts més, gira Les possessions, la increïble i demolidora novel·la de Llucia Ramis que enllaça la història d'una família amb la corrupció immobiliària, l'aprenentatge emocional i el periodisme.

Profunda, crítica, fruit de la societat actual, amb una habilitat literària per embastar la reflexió amb la història, Llucia Ramis aconsegueix a través de la visió microscòpica familiar explicar la història de tota la societat dels últims temps.

La novel·la comença projectant un succés que no deixaria de portar conseqüències nefastes per a la família protagonista. Es tracta dels crims d'un acabalat mallorquí, propietari d'una financera. Aquest, acorralat pels deutes, decideix liquidar la seva dona i al seu fill adolescent i posteriorment suïcidar-se.

En el tràgic succés hi ha la primera pista de la descripció de tot el que ha esdevingut a Espanya en les últimes dècades. L'especulació immobiliària, la corrupció, el blanqueig de diners, el finançament il·legal dels principals partits polítics. La premsa creu que és el final d'un teixit corrupte que no té escapatòria. En realitat serà el tret de sortida. Una lliçó que aprendran amb pressa els futurs implicats que visitaran des de llavors els jutjats amb la tasca feta i servida.

La història del propietari de la financera no és aliena. Es tracta d'una persona pròxima a la família, soci de l'avi de la protagonista. Llavors, l'avi, a qui la premsa perd de focus, hi estava implicat? Tenia alguna cosa a veure amb aquell desastre que enfonsaria la vida de centenars de persones?

Aquesta primera història es barreja aviat amb la vida del pare, que tira endavant un bloc de notícies locals referents a l'ecologia, una versió literària i nacional d'una rara espècie de Gran Lebowski. Aquest, implicat en la defensa del medi ambient de les illes Balears, un dia descobreix que el seu veí ha tapiat un carrer públic amb objectius més que sospitosos. És el fet que l'acaba de descentrar, de treure'l de polleguera, que fa que es torni un desconegut fins i tot per a la seva pròpia filla.

Ramis aprofita d'aquesta manera la identificació entre la narradora i la mateixa autora, encara que això no vulgui dir que es tracta d'un relat autobiogràfic, com ha assenyalat en diverses entrevistes, sinó més aviat d'un alter ego que li permet desplaçar-se a gust pels temps canviants de la narració. Passat, present i futur es fonen en una amalgama que obre en canal la societat, la família i ella mateixa.

Els uns i els altres, els personatges s'adhereixen a les possessions, siguin les sentimentals o les immobiliàries. De poc els serveix. La vida s'assemblarà a una expropiació contínua, un desnonament anunciat, de béns físics i immaterials.