Sempre fou allò que s'anomena «un secundari de luxe», però la seva petjada ha anat molt més enllà d'aquestes etiquetes gràcies al seu carisma i el seu geni interpretatiu.
Certament, Harry Dean Staton va encapçalar com a protagonista principal ben pocs relats (recordem, tanmateix, el gran paper que li oferí Wim Wenders a Paris, Texas) i, per aquest mateix motiu, el també actor John Carroll Lynch no va dubtar ni un instant a triar-lo com a ànima i cap de cartell de Lucky, el primer film que dirigeix: admirador absolut de les interpretacions de Dean Staton, Carroll Lynch sempre va tenir en la seva ment aquest actor com a protagonista d'aquesta mescla de comèdia, drama i relat crepuscular on un avi de noranta anys es dedica a mantenir les seves solitàries rutines a pesar dels embats de l'edat.
D'aquesta manera, el film esdevé de retruc un homenatge a un actor icònic, i, així doncs, tampoc podia faltar la presència de David Lynch, un dels cineastes que més bé l'ha situat en escena en films com Corazón Salvaje o Una historia verdadera, i que es permet en aquesta ocasió aparèixer com a personatge secundari del relat fins al punt d'arribar a autoparodiar-se. Lynch esdevé un dels nombrosos personatges amb què es creuarà el protagonista al llarg d'aquest periple existencial on la mort hi és ben present. De fet, Staton va morir pocs mesos després d'haver-ne enllestit el rodatge, i, gràcies a Lucky, la seva llegenda encara esdevindrà més perdurable.
Guanyadora al darrer Festival de Gijón amb el premi -com no- de millor actor, Lucky compta, a banda de l'esmentat David Lynch, amb un elenc de secundaris format per, entre d'altres, un altre veterà de luxe com James Darren (el qual participà en films com Los cañones de Navarone), Ed Begley Jr. (molt popular als anys vuitanta gràcies a la seva participació en la sèrie A cor obert) o Beth Grant (The Artist, Jackie).
