No l'han inventat ells, però a Netflix han sabut vendre com a pròpia una fórmula molt efectiva que consisteix a fusionar el fantàstic amb les estructures del drama juvenil. Els ha donat moltes alegries, sobretot a sèries com Stranger Things, Dark o 3%. Amb The Rain, la primera producció danesa de la plataforma, han volgut repetir la jugada. Però aquesta vegada només han aconseguit demostrar que no són infal·libles.

La sèrie comença relativament bé, mostrant una adolescent havent de marxar per cames de l'institut quan el seu pare la va a recollir sense previ avís. El motiu? Aviat plourà i, segons l'home, científic de professió, l'aigua que caurà conté un virus que podria acabar amb tota la humanitat. El pare deixa la seva família en un búnquer pensat per viure-hi molts anys, i marxa per sumar-se a l'equip que ha de trobar una cura. Però una cadena d'esdeveniments deixen la protagonista i el seu germà petits sols a les instal·lacions, i no serà fins uns anys després que no en podran sortir per provar de trobar el seu pare i descobrir si la humanitat encara té una escletxa d'esperança.

A partir del moment que els dos personatges principals poden sortir del búnquer, comencen els veritables problemes de la sèrie. El viatge dels protagonistes per trobar el pare està ple de llocs comuns, situacions extremes una mica irrisòries (si tothom està tan fotut i hi ha tanta consciència de la misèria en què viuen els pocs supervivents del virus, per què els personatges es passegen amb motxilles plenes de menjar a plena llum del dia?) i, sobretot, una pàtina romàntica absolutament inversemblant. Però el que fa de The Rain un fracàs en tota regla és la descripció dels seus personatges, afectats per una idiotesa molt preocupant que els allunya definitivament dels d'anteriors èxits de Netflix. Almenys té la dignitat de ser curta (només vuit episodis, la majoria dels quals de menys de 40 minuts), però fa la sensació permanent de ser la versió barata de mil productes infinitament més efectius, des de Los 100 a la inevitable Lost. Una llàstima, perquè el talent d'actrius com Alba August o Iben Hjejle (la Laura d' Alta fidelidad) mereixia una sèrie de més nivell.