La destinació ideal com a base d'operacions per descobrir el departament de Morbihan a la Bretanya francesa és Vannes. La ciutat, fundada pels romans a l'època d'August, conserva tres quartes parts de la seva muralla medieval i 220 construccions d'entramat de fusta pintades de colors. Els blaus, vermells, verds i taronges eren els localitzadors perquè llavors les cases no estaven numerades i així es diferenciaven.

En el recorregut pel nucli antic, cafeteries amb terrasses en cases del segle XVI rehabilitades, bars amb sortida a la muralla i multitud de restaurants ofereixen al visitant degustar cada dia diferents opcions gastronòmiques, des d'elaborats plats fins a imaginatives creps, sempre acompanyats pel vi de la zona. Al barri de Saint Patern, molt animat a la nit, es pot prendre una copa després de sopar, a les 8 del vespre en estricte horari europeu.

A uns 50 quilòmetres al nord, hi ha Josselin, «Joselín» per als espanyols, una mena de «Yoslán» en francès. El petit poble amb encant a la vora del riu Oust és parada de creuers fluvials i famós pel seu château, propietat dels Rohan, vescomtes, ducs i prínceps de França. El castell, fortalesa i palau, en el qual encara viuen descendents de la família, es pot visitar. Al centre, a pocs metres de la basílica de Notre-Dame de Roncier, l'oficina de turisme ocupa la casa més antiga, de 1538.

De tornada a Vannes, val la pena acostar-se al Museu de la Resistència Bretona a Saint-Marcel, en què es recorda els maquis que van lluitar a la II Guerra Mundial i van fer possible el desembarcament de Normandia amb les seves activitats de sabotatge.

Si els agraden les històries d'Obèlix, l'escultor de menhirs més popular i millor amic d'Astèrix, habitants de Bretanya, a mitja hora per carretera, no s'ha de perdre els alineaments megalítics de Carnac, un dels monuments prehistòrics més extensos del món. Per alguna cosa la paraula menhir ve del bretó: maen (pedra) i hir (llarga). Més de 3.000 monòlits s'alineen des de fa 6.000 anys sense que se sàpiga exactament per quin tipus de ritual van ser instal·lats allà.

Per completar l'escapada, cal menjar ostres al golf de Morbihan, que significa mar petit en bretó: 12.000 hectàrees d'aigües de l'Atlàntic. Al resguard de l'onatge, rep 400 milions de metres d'aigua salada a cada gran marea endinsant-se en les terres de Vannes. Paradís per observar aus, passejar i practicar la vela, es recorre en vaixell acariciant la infinitat d'illes i illots.