El 28 d'agost de 2003, un repartidor de pizzes va entrar en un banc d'Erie, Pennsilvània, amb un collar bomba. Va aconseguir endur-se 8.000 dòlars però, un cop fora, la policia el va aconseguir retenir. Després d'uns moments de desconcert, el collar va explotar. La investigació del cas va destapar una de les conspiracions criminals més tèrboles i extravagants de l'Amèrica moderna.

El cas, dèiem, es remunta a l'any 2003, però els investigadors van trigar anys a trobar prou indicis com per aclarir realment què havia passat. En alguns aspectes ni això, perquè no es va aconseguir determinar el paper d'alguns dels acusats en l'assalt o en la mort del repartidor. En paral·lel, un documentalista va començar a escriure's cartes amb la principal sospitosa del cas, Marjorie, una dona d'inquietant intel·ligència que es caracteritzava per un do únic per manipular els homes del seu entorn. D'aquesta correspondència, i de les successives revelacions per part de l'FBI, en surt Un golpe maestro ( Evil Genius), una sèrie documental de Netflix que s'està convertint en tot un fenomen gràcies a la singularitat del cas que recrea

Produïda pels germans Duplass, també artífexs d'aquesta meravella titulada Wild wild country i impulsada per Trey Borzillieri, l'home que es va obsessionar pel cas i es va posar en contacte amb Marjorie, Un golpe maestro brilla no només per la seva extraordinària reconstrucció del cas (mirant-la, et va regalant aquesta sensació de «descobriment» que ha posat de moda el gènere) sinó perquè treu el màxim profit de la desarmant personalitat dels seus protagonistes. Les entrevistes i les imatges d'arxiu s'enllacen amb una habilitat admirable i els seus quatre episodis de 45 minuts passen com un sospir. Però el que realment la converteix en una joia és Marjorie, la dona que va estar al darrere de l'atracament i que acaba esdevenint el rostre més pertorbador d'una Amèrica on la creació de monstres depèn d'unes poques circumstàncies.

És a dir, que en la vida de Marjorie i les seves dràstiques decisions hi ha la síntesi d'una idea que és transversal al gènere, i que aquí cobra una particular força: aquella veïna anònima, aquell home amb qui et creues una sola mirada, pot ser capaç del pitjor dels crims. És per això que aquesta sèrie documental aconsegueix fer por, molta por.