Actor que va deambular al llarg de força anys per papers secundaris i no massa agraïts, Omar Sy va tastar l'èxit i la glòria en el moment en què protagonitzà, juntament amb François Cluzet, el film Intocable (2011), veritable fenomen de masses que el va dur a convertir-se en tota una estrella i a ser cobejat per molts productors per tal que interpretés una vegada i una altra el rol de personatge graciós, amb bon cor i capaç de generar una enorme empatia al seu voltant.
Films com Samba (2014), Chocolat o Mañana empieza todo (ambdós del 2016) no deixen de mostrar-nos, amb més o menys matisos, aquesta sensació, i l'estrena d' El doctor de la felicidad simplement corrobora aquest fet. Popular peça teatral que va escriure l'any 1923 Jules Romains i que ha estat adaptada al cinema en diverses ocasions, Knock o el triomf de la medicina (aquest n'és el títol original) s'erigeix, en el relat original, com una àcida crítica al voltant de la manipulació de les masses a través d'un personatge sense massa escrúpols que es fa passar per una eminència en la ciència mèdica. Amb el lema de «tota persona sana és un pacient mal diagnosticat», el presumpte doctor arriba al poble de Saint-Maurice per convèncer tota la seva població que s'han de posar a les seves mans per tal de ser guarits.
Evidentment, l'únic afany de l'anomenat doctor Knock és enriquir-se, i per arribar a aquest objectiu no dubtarà a utilitzar totes les seves arts en el terreny de la seducció i la manipulació. Partint d'aquesta esmolada premissa, la cineasta Lorraine Levy (autora l'any 2012 de la interessant El hijo del otro, on explorava amb certa originalitat el conflicte entre Palestina i Israel) elabora un relat que es desenvolupa per camins més plàcids i confortables que l'obra original, cedint com no podia ser d'altra manera tot el pes de la història al suposat carisma d'Omar Sy com a mestre entabanador que finalment pren consciència de les seves males actuacions.
