Parlar de l'actor Jean-Pierre Léaud significa també parlar de bona part de la història del cinema francès: descobert per François Truffaut en el paper del nen Antoine Doinel a Els quatre-cents cops (1959), Léaud s'ha posat a les ordres de bona part dels grans autors francesos recents, i més enllà de continuar amb Truffaut el viatge vital del personatge de Doinel al llarg de diversos films, cineastes com Godard, Rivette o Assayas han copsat en la figura de Léaud una mena d'icona d'una forma d'entendre el cinema. En els darrers anys, l'estela d'aquest actor fins i tot ha transcendit el propi cinema francès per a ser convocat per cineastes d'arreu del món com el finlandès Aki Kaurismäki o el català Albert Serra, en la seva darrera obra La mort de Lluís XIV (2015).

Nobuhiro Suwa, cineasta japonès establert a França des de fa uns anys, sembla haver-se deixat seduir també per la mística de Léaud: autor de la meravellosa Yuki & Nina (2009), Suwa pren a l'intèrpret francès per a elaborar un relat que ben bé podria esdevenir autobiogràfic: la d'un actor que, conscient que la mort no trigarà massa en fer acte de presència, es dedica a fer un balanç vital de tot allò que ha experimentat i sobretot del que va significar en el seu moment abandonar al que era l'amor de la seva vida (una noia anomenada Juliette) per dedicar-se en cos i ànima a la interpretació.

Jean -l'actor i el personatge- reflexiona i també es dedica a passejar pels carrers del poble on s'ha de rodar la pel·lícula en què participa, i mentre aquest rodatge no es reprèn (ja que un dels actors s'ha posat malalt) fa amistat amb un grup de nois que tenen en ment realitzar una pel·lícula de terror amateur.

D'aquesta manera, el passat del protagonista es combinarà amb el futur que poden representar aquests nois en un film que la crítica especialitzada ja ha considerat com un dels més estimulants de la temporada.