Com qualsevol altra cinematografia europea, l´alemanya s´alimenta de noms consagrats i d´altres que apareixen de cop i volta i gratament. Valeska Grisebach és una cineasta que fins avui en dia no havia destacat massa en el panorama cinematogràfic europeu, però el seu darrer film Western, presentat al darrer festival de Canes i rebut amb unanimitat per la crítica internacional com un dels millors relats del certamen, l´ha col·locada com un d´aquest nous descobriments dels quals fèiem esment.
Partint d´una premissa, com bé indica el títol, molt arrelada al cinema de gènere per antonomàsia nord-americà (on -poca broma- hi podem trobar influències des del John Ford de Centauros del desierto fins al George Stevens de Raices Profundas), Grisebach construeix un relat en el qual no importa tant l´argument en si (un grup d´obrers alemanys que són destinats a un poble fronterer entre Bulgària i Grècia per realitzar les seves tasques) com el conflicte humà que s´esdevé d´un xoc cultural que, tenint en compte l´escassa distància geogràfica que separa els protagonistes, esdevindria difícilment comprensible en una Europa aparentment unida.
Tanmateix, la cineasta alemanya mostra les diferencies socials dels protagonistes i posa el dit en la nafra en l´anàlisi de la sensació o evidencia que a Europa tenim ciutadans de primera o segona classe: els obrers alemanys actuaran en aquest relat com autèntics colonitzadors pels quals els habitants del poble on van a treballar esdevenen uns autèntics miserables i ignorants, una gent, en definitiva, de la qual es poden aprofitar. Evidentment, aquests habitants no opinaran el mateix, i el conflicte social s´anirà coent a foc lent fins que algú amb una mica de seny -el capatàs dels obrers- decideixi actuar per llimar les diferències sorgides.
Tal com dèiem, Western esdevé el primer film que es distribueix a les nostres contrades de la cineasta alemanya Valeska Grisebach, la qual s´ha valgut d´un elenc artístic totalment amateur per donar versemblança a un relat que, a banda de la entusiasta rebuda al festival de Canes, va alçar-se amb el premi a la millor direcció al festival Mar de Plata i el premi especial de jurat del darrer festival de Sevilla. Tot un reguitzell de mencions per un film que s´intueix com un dels més destacats del cinema europeu d´enguany.
