Comença a haver-hi tantes pel·lícules sobre personatges a la deriva que pràcticament aquesta modalitat de survival podria ser considerada un gènere. Oscil·len entre dos estils: un, adscrit al cinema de terror (amb la notable Open Water al capdavant), treu punta a les truculències pròpies de quedar-se tirat a alta mar i tots els seus perills potencials; l'altre, cada vegada més freqüent, vol subratllar el dramatisme implícit en la situació, i com viure-la porta a una evolució emocional de conseqüències irreversibles. A la deriva pertany a aquest darrer apartat, amb l'afegit que en estar protagonitzada per la sempre esplèndida Shailene Woodley i Sam Claflin s'ha volgut interpel·lar un sector del públic que normalment vol veure aquestes històries portades tan a l'extrem com sigui possible. El film, basat en fets reals, arriba al nostre país després d'haver tingut una trajectòria comercial més que correcte al seu pas per les taquilles nord-americanes.
A la deriva explica la història de Tami i Richard, una jove parella que es disposa a fer una travessia en un veler per allunyar-se dels problemes de la quotidianitat. Però quan es troben a alta mar un huracà de proporcions inèdites deixa Richard molt ferit i Tami com a garant de la seva supervivència. Però a banda dels perills implícits en estar a la deriva, la parella haurà d'afrontar les seves crisis de confiança i, sobretot, la creixent sensació que no aconseguiran sortir-ne amb vida. Que el pes dramàtic de la funció recaigui en el personatge femení és segurament l'aspecte més atractiu d'una pel·lícula que no acaba de trobar el to entre el seu discurs íntim i la inevitable vocació aventurera del relat. Això és perquè el seu director, Baltasar Kormákur, està molt més capacitat per a l'acció que per al drama, com ha demostrat en títols que buscaven un equilibri similar com Contraband o Everest. Per cert que el film està basat en un llibre de l'autèntica Tami que relata els fets, però la dona va acceptar que els guionistes es prenguessin unes quantes llicències dramàtiques. La principal de totes elles, que no revelarem, és força discutible, val a dir-ho.
