Som als anys 60. Si en aquella data hi ha algú que coneix a fons la gent i el paisatge dels Estats Units, aquest és John Steinbeck, la fama del qual comença a fer-se gran. No obstant això, Steinbeck creu que necessita molt més i que ja no es pot fiar de la seva memòria. Seguint la llegenda d'altres escriptors americans que es van bolcar a la vida en ruta per absorbir l'ànima d'Amèrica, recorrerà, en una caravana a la qual anomena Rocinante més de 16 mil quilòmetres. Falten només dos anys perquè rebi el Premi Nobel i tan sols vuit perquè la mort el trobi a la seva casa de New York.

Es tracta d'un llibre de carretera, on l'única companyia serà un vell caniche gegant anomenat Charley. El protagonista farà ruta cercant l'essència del país que sempre ha estat la peça essencial de la seva literatura, que tant ha criticat, i que tant va detestar com estimar en la seva obra. Nascut en una família de classe de grangers acomodats, Steinbeck va renegar de la seva classe social. Va ser paleta, jornaler rural, agrimensor, i empleat de botiga, visió que li donaria l'oportunitat de descriure a la perfecció aquell desastre econòmic dels anys 30 en què va basar la seva novel·la més famosa: El raïm de la ira.

És en aquesta recerca de les seves pròpies arrels on Steinbeck es toparà amb una sèrie interminable de personatges dissimilis: un jove submarinista que veu el seu futur en un submarí atòmic de la marina, un granger doctorat en matemàtiques, viatjants de tot tipus, dones ostentoses o que veuen passar la vida com a cambreres de bars de carretera, i un llarguíssim etcètera. Personatges amb els quals aconsegueix, a través dels seus diàlegs, penetrar a l'interior de la mentalitat americana d'aquella època. Sorgeix així la idea d'una daurada Califòrnia, on mai no fa fred, com un edèn al qual, tard o d'hora, tots els americans aniran a lliurar-se a la mala vida. La percepció que tot es torna de plàstic, que les escombraries que generen les ciutats acabaran per tapar-les. La sensació que les persones d'aquesta generació ja no poden tenir res clar, com sí les tenia la generació anterior. L'amenaça de la Guerra Freda trepitjant-los els talons, la idea de centenars d'ogives nuclears russes creuant el cel. Un compendi de milers de somnis, temors i idees que conformen aquell altre paisatge al qual viatja l'escriptor.

Viajes con Charley és alhora un retall de la vida de l'escriptor, una aproximació al Premi Nobel i una bona oportunitat per acostar-se al seu costat més íntim. És alhora la posada en pràctica de la idea d'aprofitar el temps contra una vellesa cada vegada més evident que no el deixa quedar-se quiet. Com diu l'autor: «He viscut sempre violentament, begut desmesuradament, menjat massa o gens en absolut, he dormit quatre hores o he passat dues nits sense dormir; he treballat massa i he estat en la vagància absoluta». Home amant dels extrems, durant un temps viurà en ruta, amb el desig de no renunciar a la seva feresa per tal de viure una mica més.

La gosadia no és intranscendent, ja que es tracta d'un escriptor en la tardor de la seva vida, acorralat pels problemes de salut. Steinbeck va iniciar l'aventura amb 58 anys, després d'haver-se recuperat d'un ictus cerebral. És aquest estat el que l'empeny a vagar a lloms de Rocinante, acompanyat d'un gos vell, el seu caniche gegant Charley, a la recerca d'aquesta realitat que ha nodrit sempre la seva literatura.