Una història que atrapa des de la primera pàgina, bitàcola d'una obsessió per recuperar l'amor perdut, portarà la protagonista a la bogeria i l'assassinat. Primera novel·la d'Anna Carreras, que reescriu per a Navona Editorial, en la seva «versió 2018», la seva reinvenció i aconsegueix una novel·la sensacional, potent i única.
Quan la policia irromp al domicili de la presumpta homicida, hi troba un tètric escenari. Ella, asseguda al sofà, acaricia un rostre fet amb trossos de les seves víctimes. En un congelador gegant guardava les restes d'on n'havia extrets diverses parts. La policia la traurà d'allà després de col·locar-li una camisa de força, en direcció a l'hospital mental. És l'inici de Camisa de foc, una novel·la tan sorprenent com intensa, que atrapa el lector en el laberint mental d'una dona obsessionada per l'amor perdut.
Aquesta anatòmica i terrorífica reconstrucció de l'amor, ho és alhora del passat, de les coses que hem perdut, del nostre paper al món. Lady Frankenstein, nom que pren la protagonista, ho farà en els extrems de l'obsessió, sabent que el seu amant, Geroge G., no tornarà, per això aquesta màscara que reconstrueix és alhora un homenatge sagnant a l'amor perdut. Màscara darrere de la qual els seus ulls podran suportar l'absència, la solitud.
Quan Anna Carreras es va posar a escriure Camisa de foc, feia temps que covava la seva història. Una desgràcia familiar retrotrau l'autora a la recerca de respostes. Per entendre el que li havia passat, volia entendre el món. Des d'aquell tràgic succés que marcaria la seva vida, l'escriptora gironina es va tancar a llegir llibres de psiquiatria i de matemàtiques darrere d'aquelles preguntes inherents a l'ésser humà i que ara, li tocava respondre. Tancada a casa, explica, mirava per la finestra intentant desvelar què passava a l'interior de la gent que veia passar. «Mirava la gent per poder saber què pensaven i per què pensaven el que pensaven, però això no ho sabré mai», assegura Anna Carreras. Tot això és el motor que va iniciar l'escriptura d'una novel·la atrapant, llibre que reescriu i ara publica amb Navona Editorial, deu anys després de la seva primera aparició.
«En realitat una novel·la no s'acaba d'escriure mai, perquè el bagatge d'un autor és un univers en vies d'expansió permanent», assegura Carreras. La tornada a Camisa de foc té un ressort molt clar. El desig exprés de Pere Sureda, editor de Navona, que planteja a Carreras el repte de la seva reescriptura, i el desig de l'autora de tornar als seus orígens. El 2008, quan Camisa de foc va arribar a les llibreries, el llibre es va esgotar en pocs mesos i Empúries, la seva editorial de llavors, no va fer una altra edició. Era l'oportunitat, explica l'escriptora, d'eliminar tot el que feia de la primera versió un llibre impossible de llegir. «La primera novel·la de tot escriptor és un examen que has d'aprovar amb honors», comenta Carreras. «M'ho vaig prendre com si m'arribés el llibre d'una altra persona: una novel·la complexa que havia de reescriure pensant en el lector. Amb deu anys més de bagatge i d'ofici, he aconseguit escriure el llibre que jo voldria llegir».
Hi ha diverses pistes en l'escriptura de Camisa de foc que perduraran en altres llibres de Carreras. Com a Encén el llum, on la protagonista també col·lecciona amants, només que en aquest cas el seu desig és el de rejovenir a través de l'esperma. A Camisa de foc el col·leccionisme d'amants és radicalment mental: Lady Frankenstein vol reconstruir la cara del seu amor ideal, i per fer-ho necessita trobar infrahomes als quals retallar parts de la cara per recompondre el trencaclosques perdut.
