Corre l'any 1994 quan Orphea, un tranquil poble americà de The Hamptons, es converteix en un infern. En aquell poble en el qual mai passa res, on tothom es coneix, apareixen assassinats l'alcalde i la seva família i una testimoni del crim. La crueltat amb la qual s'executa, el fet que entre les víctimes es trobi un nen i la probabilitat que l'assassí sigui una persona de la mateixa comunitat, tenyeixen l'ambient d'aquell agradable poble en un lloc on ningú està a fora de perill.

Vint anys més tard d'aquell assassinat, amb el cas ja tancat, la periodista d'un diari local sembla arribar a una dada que la policia havia passat per alt. Per això es posa en contacte amb els agents que van portar a terme la investigació. Un d'ells, Jesse Rosenberg, a qui els seus companys coneixen com «agent 100%», perquè ha resolt tots els casos que va investigar, està a quatre dies de jubilar-se. La periodista és Stephanie Mailer, que assegura que Rosenberg es va equivocar en el seu dia i que en realitat s'hauria de dir «agent 99%».

Quan l'agent repassa l'assassinat múltiple, segur que no han comès cap equivocació, la periodista Stephanie Mailer desapareix de forma misteriosa. La seva desaparició serà l'inici de la reobertura del cas, que Joël Dicker sap explicar de manera subjugant, portant el lector, de la reconstrucció del crim múltiple a aquell present difús en què una jove periodista sembla haver fet un gran descobriment pel qualo pot ser silencida per la força.

Poble petit, infern gran. El refrany popular calça a la perfecció amb la novel·la de Dicker. Utilitzat per expressar la tensió que implicava viure en un poble petit, on gairebé tots són coneguts i per tant, qualsevol cosa que els seus habitants fessin, en pocs minuts quedarà gravada en la història del poble, també es refereix a l'0lla de falsos rumors, els enfrontaments entre persones i famílies, que arriben a generar enemistats a mort, i on el poder de la reputació ho és tot. És un punt a favor de la història, destapar les aparences i el decorat de cartó dels bons costums. Darrere de l'embolcall de poble tranquil, la mida de l'infern creix i revela històries secretes dels seus habitants que la trama sap desenvolupar amb total habilitat narrativa.

No per això deixa de ser cert que en la prosa de Joël Dicker abunden els tòpics, especialment en aquest seu últim llibre, La desaparición de Stephanie Mailer, i que reuneix descripcions que fins i tot poden ser titllades de frívoles. Per separat, seria un llibre que deixaríem en cinc minuts. En conjunt, la història resulta irresistible i addictiva, i és fàcil llegir les més de 600 pàgines gairebé d'una tirada. La intriga atrapa sumant trames, personatges, sorpreses i voltes de rosca, sacsejant i impulsant, sense fre possible, el lector cap a l'inesperat i inoblidable final. Una novel·la coral, amb nombrosos personatges, amb una crítica a la societat actual de fons on la teleporqueria es disputa terreny amb corrupció política, les xarxes socials i el masclisme.

Joël Dicker (Ginebra, 1985) es va donar a conèixer mundialment quan el 2012 va publicar La veritat sobre el cas Harry Quebert, un fenomen que es va convertir ràpidament en èxit de vendes. Fill d'una llibretera ginebrina i d'un professor de francès, va estudiar Dret. La primera novel·la que va publicar va ser Els últims dies dels nostres pares, amb la qual va guanyar premis amb tan sols 25 anys.