A pocs mesos de complir-se una dècada de la desaparició de Francisco Casavella, Anagrama reedita El secreto de las fiestas , fabulosa novel·la de l'escriptor barceloní que combina humor i ironia amb una sèrie de personatges únics i entranyables.
matías crowder
Signava Francisco Casavella, però va néixer a la clínica Figuerola de Barcelona el 15 d'octubre de 1963 sota el nom de Francisco José García Hortelano. Els seus textos, traduïts a diversos idiomes, serien portats al cinema. Un infart el va sorprendre sent massa jove, amb tan sols 45 anys, poc després d'haver guanyat el Premi Nadal. El seu triomf, pòstum, es multiplica avui dia en reedicions dels seus textos i un retorn a la seva lectura.
«Reconeix que el secret mai acaba» és, potser, una de les pautes més concretes del fabulós i fantàstic llibre de Francisco Casavella titulat El secreto de las fiestas, perquè el secret d'aquest autor català, mort fa gairebé deu anys (desembre de 2008), no s'acaba amb la seva desaparició física, sinó que es perpetua en cadascuna de les pàgines dels seus increïbles llibres. Secret que reedita Anagrama com una de les seves novel·les més transgressores i úniques.
Les pautes per assolir el secret de les festes les transmet l'avi Basanta al seu nét en el repàs de la seva dura, absurda i no menys particular vida. Nascut en un poble de l'Espanya profunda, a la Galícia rural, en perdre l'única vaca que pastura decideix, també, perdre's de vista ell, i inicia com a polissó un fantàstic viatge a les Amèriques. El seu primer destí és Cuba, on treballarà com a mosso de magatzem en la cura dels cavalls. Per distreure's, tocarà cada nit un piano dibuixat a llapis en una taula. Aviat es convertirà en l'intèrpret d'una eterna conga que intentarà compartir per tot el món. En aquella divagació vital, aprendrà les pautes per conèixer el secret més ben guardat, el secret de les festes, que només els «homes-tatxan» conserven.
El seu nét, Daniel Basanta, escolta atent al seu predecessor. «Sóc un estrany de campionat», afirma en les primeres pàgines el protagonista d'aquesta història. Tota la novel·la estarà plena de rars enredats en aquella definició de les persones que fa el seu avi: els «homes-tatxan» o els homes-llop. Els «tatxan» són aquells que amb el seu comportament posen en ridícul als altres i els recorda que no serveix de res fer-se l'important. L'«home-tatxan» busca divertir perquè sap que el món ja està fet, que no hi ha necessitat d'estar fent-ho tot el temps. Els homes-llop, en canvi, són aquells predadors de la vida quotidiana, camuflats entre la gent. Tots ells, personatges únics que destil·len un humor tragicòmic i la ironia aprofundeix en aquell món estrany que Daniel no acaba de comprendre. Ja que potser, com suggereix l'avi, la vida només sigui un aprenentatge d'aquell secret que mai acaba. La Galícia rural aviat troba el seu punt de contrast a la Barcelona moderna, gris, la de les màquines del milió com a aparador dels somnis. Dos espais oposats que, enllaçats en la transició espanyola, seran l'escenari on Daniel iniciarà la recerca de la seva pròpia identitat amb la música de conga de fons.
«Aguanta la incertesa» és una altra de les regles que defineixen el secret i, alhora, l'escriptura de Casavella, on tot el que passa és part de la incògnita universal, sense principi ni final, combatuda amb un humor propi dels «homes -tatxan». Regla sisena: «amaga't entre la gent mentre balles la conga» sembla assenyalar. Com diverses de les altres regles, la vida de l'autor, que sembla riure ocult des de les pàgines dels seus llibres mentre descriu aquell món esbojarrat dels Basanta.
