Brian Taylor, corresponsable de títols com "Crank" i la seva delirant seqüela, és un dels talents més singulars del cinema de gènere dels darrers anys. Ho torna a demostrar a "Mamá y papé", una comèdia negra amb tocs de terror (o una de terror amb tocs d'humor negre) on ofereix una ferotge mirada a la família i les aparences a l'actual societat nord-americana.
El principi del film situa l'espectador en una Amèrica molt canònica: família benestant amb dos fills en què els principals problemes semblen permanentment ajornats a benefici d'una rutina més o menys funcional. Però un bon dia, un misteriós virus comença a fer que les mares i pares de la ciutat es tornin extremadament violents i que semblin tenir un únic objectiu, que no és altre que matar els seus propis fills. A partir d'aquí, els dos protagonistes arriben a casa disposats a sobreviure com sigui a l'atac dels seus pares, que a mesura que passa el temps es van tornant més i més terrorífics.
Al llarg de menys de 90 minuts, Taylor aborda aquesta magnífica bogeria traient el màxim profit d'espais i situacions, i posant el dit a l'ull amb alguns dels hàbits més arrelats a la vida familiar d'allà i d'aquí. La cinta deu bona part de la seva solvència a la mare i pare del títol, Selma Blair i Nicolas Cage, absolutament extraordinaris. El cas de Cage és encara més notable, perquè aprofita l'avinentesa per muntar un xou com no el veiem des dels temps de "Besos de vampiro". Al seu costat, Anne Winters, Zackary Arthur, Joseph D. Reitman, Olivia Crocicchia i el veterà Lance Henriksen. El film va passar amb molt èxit pels festivals de Sitges i Molins de Rei.
