Les pel·lícules sobre l'amistat i les seves transformacions són un gènere en si mateix: són obres generalment intimistes, sempre més basades en les subtileses que no en els grans discursos, en què hi cap tant un retrat generacional com una faula sobre allò que ens resistim a perdre amb l'arribada de la maduresa. D'això, i de moltes altres coses, va aquest llargmetratge d'Elena Trapé, articulat a partir de la història de quatre amics que viatgen a Berlín per celebrar l'aniversari de l'altre membre de la colla. El problema és que, a mesura que passen estona plegats, s'adonen que el seu amic ha canviat, i es reobren velles ferides que els porten a afrontar converses permanentment ajornades.
Premiada al darrer Festival de Màlaga, Les distàncies és una aproximació a aquells detalls d'un mateix que sovint no veiem d'entrada, i que acaben germinant quan fem aquest exercici tan sa (i alhora tan imprevisible) d'emmirallar-nos en els altres. El seu repartiment, esplèndid, inclou Alexandra Jiménez, Isak Férriz, Bruno Sevilla, María Ribera i el gran Miki Esparbé.
