Raig Verd publica les memòries escrites des de la presó de Ngügi wa Thiong'o, Lluitar amb el diable , un recompte dels dies a la presó d'un dels escriptors i activistes africans més rellevants dels últims temps, símbol de la lluita contra el despotisme i els drets de les minories ètniques.

«Ocupo la cel·la 16 d'un bloc en el qual hi ha divuit presos polítics més. Aquí no tinc nom. Només soc un número amb un expedient: K6,77». Aquestes són les primeres paraules de Lluitar amb el diable, les memòries que Ngügi wa Thiong'o va escriure des de la presó de màxima seguretat de Kamiti, on havia estat portat sense judici el 1978 per haver escrit una obra de teatre en la llengua del seu poble, el kikuyu.

La sensació principal és la manca de total privacitat en un lloc on al pres se l'obliga a l'anonimat, assegura. Tot el dia algú el vigila. Potser és això el que l'empeny a escriure sobre els espais en blanc de la Bíblia, l'únic llibre que es permet a la presó, i quan aquests s'acaben, en les mateixes parets o sobre el paper higiènic.

Ngügi wa Thiong'o és massa conscient de la seva terrible condició. Però cada vegada que està a punt de perdre l'esperança recorda per què està allà, i el fet que l'Estat l'ha enviat a aquell forat de la terra perquè «el cervell se'm fongui i es podreixi» i torna a sentir la crida a lluitar per la llibertat contra aquell Estat bestial i repressor. La idea és el que el manté entenimentat i amb vida: «No permetré que ells tinguin l'última paraula».

Perquè ho sap Thiong'o, l'empresonament sense judici no només és una mesura de tortura física i mental contra uns quants individus, sinó una calculada mesura de terror psicològic contra tot aquell que s'atreveixi a aixecar la veu. Aquest és el diable, la por.

Ngügi wa Thiong'o va néixer a Kenya el 1938, en el si d'una família rural. Durant la seva infància i adolescència va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de la guerrilla Mau Mau (1952-1962), que va portar a la independència del país. Però la independència, segons relata des de la seva captivitat, seria la deposició de la tirania britànica per una tirania local.

A partir del seu ingrés a la comunitat universitària, wa Thiong'o inicia una sèrie de reflexions sobre la concepció acadèmica de les cultures i literatures africanes; aquestes idees seran les bases de teories postcolonials, que amb el temps contribueixen a realçar la personalitat cultural pròpia dels territoris africans un cop enderrocat el colonialisme europeu.

Des de 1962 wa Thiong'o es dona a conèixer com a escriptor polifacètic i activista social; les seves obres centren cada vegada més l'atenció en els problemes polítics, culturals i socials de Kenya, raó per la qual patiria, durant tota la seva vida, la persecució política dins i fora del país. A partir de 1981 prioritza el kikuyu, la seva llengua materna, enfront de l'anglès com a llengua de creació literària. La seva ferma creença en la lluita contra l'opressió va omplir de revessos la seva vida. Quan va sortir de la presó de màxima seguretat, on va estar un any, es va exiliar des de 1982 fins a 2004. Quan va tornar al seu país va ser atacat, li van cremar la cara amb cigarrets i van violar la seva dona.

Actualment wa Thiong'o és professor de Literatura Comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. Té 10 títols de doctorat honoris causa atorgats per universitats de tot el món, a més d'altres mèrits acadèmics i honorífics. Candidat al Nobel de literatura, continua escrivint i participant activament en les esferes culturals i acadèmiques del món com a reconegut conferenciant; traduït a més de trenta llengües, tota la seva obra segueix generant debat.