Rowan Atkinson té una indiscutible habilitat per crear franquícies d'ell mateix. En televisió, ho va demostrar amb L'escurçó negre i, per descomptat, amb Mr. Bean, que també va fer el salt a la pantalla gran amb més o menys fortuna. En cinema, més enllà de la seva extrapolació de l'humor que practica a la televisió, la seva principal marca és Johnny English, espia britànic amb la clara vocació de riure's de 007, que ha tingut una trajectòria com a mínim curiosa.

La primera entrega, divertida però intranscendent, es va estrenar el 2003, i d'alguna manera era decebedora perquè justament traïa alguns dels principals bàsics dels gags habituals d'Atkinson. No va rebentar taquilles, però va donar diners. Per això sorprèn tant que s'esperessin vuit anys (vuit!) a fer una seqüela, que era relativament superior a la seva predecessora i que contenia, entre d'altres troballes, la presència de Rosamund Pike. Ara, set anys després de la primera seqüela, ens arriba aquesta tercera part.

Dirigida per David Kerr, fins ara un habitual a sèries britàniques com Inside No. 9, Johnny English de nuevo en acción comença quan un misteriós hacker revela la identitat de tots els espies britànics, tant els que estan operatius com els que gaudeixen de la jubilació. És per això que English, que fa anys que està retirat després de salvar el món dues vegades, es veu obligat a fer equip amb els seus antics col·laboradors per trobar els responsables de la filtració. Una cosa no ha canviat: English continua essent un veritable desastre que sempre surt airós de situacions impossibles. Al costat d'Atkinson, destaca la presència de secundaris tan prometedors com Olga Kurylenko, Ben Miller, Miranda Hennessy, Adam James, Jake Lacy i Emma Thompson, que interpreta la Primera Ministra britànica.